Estudi per a la Identificació de Riscos Geològics a Caldes d'Estrac (Maresme) Codi: AP-0100/19 Desembre 2019 1 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 Contingut 1 Introducció i objectius 3 2 Determinació del risc geològic 5 2.1 Valoració de la magnitud 5 2.2 Valoració de la freqüència 7 2.3 Valoració de la perillositat 7 3 Context territorial 9 3.1 Marc geològic 11 3.2 Sismicitat 13 4 Anàlisi de perillositat 16 4.1 Moviments de vessant 16 4.2 Esfondraments 28 4.3 Fluxos torrencials associats a cons de dejecció 28 4.4 Inundabilitat 28 5 Conclusions i recomanacions 29 2 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 1 Introducció i objectius A instàncies de la Subdirecció General d'Estratègies Territorials i Coneixement de la Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori s'ha procedit a la realització de l'Estudi d'Identificació de Riscos Geològics (EIRG) del municipi de Caldes d'Estrac (Maresme). La delimitació de les àrees analitzades s'ha fet d'acord amb els plànols del planejament vigent facilitats per l'Ajuntament, inclosos en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. L'objectiu del present treball és identificar els sectors inclosos en el Planejament en els quals el risc geològic podria condicionar el seu desenvolupament. Segons el que estableixen els articles 9 i 51 de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, i els articles 5, 59, 69, 72, 84 i 86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme, la tramitació i l'aprovació de les figures del planejament urbanístic han d'incorporar informació referent als riscos geològics. És per això que les recomanacions derivades de l'EIRG s'han de traslladar nítidament al planejament al qual acompanyen. Segons la legislació vigent, el risc geològic és un dels factors que cal tenir en compte per a la planificació i la regulació urbanística. En alguns casos, l'aptitud del territori per a la urbanització està condicionada per l'acció de processos geodinàmics actius, com ara l'estabilitat dels vessants, avingudes de rius, erosions i torrentades. El planejament urbanístic ha de permetre assolir un nivell adequat de protecció dels riscos naturals, preservant de la urbanització i l'edificació aquelles zones amb risc, llevat que es prevegin mesures addicionals en relació a la seva prevenció o protecció. Aquestes mesures han de garantir la seva sostenibilitat en termes de la durabilitat de les actuacions previstes i la seguretat de les persones, així com el seu manteniment periòdic i la despesa associada de recursos. Seguint aquestes directrius, l'EIRG es realitza a partir de la recerca d'indicis de processos geològics actius que siguin susceptibles de generar situacions de risc que convingui evitar, prevenir o mitigar, per tal de garantir que el planejament que es projecta sigui viable en termes d'exposició al risc geològic segons els criteris establerts, i s'apliqui en coherència a la informació de riscos geològics disponible. L'estudi no valora les qualificacions urbanístiques que s'assignaran a cada zona i les tracta totes igual, ja sigui 3 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 sòl urbà, d'ocupació continuada de persones o sense qualificar. Un estudi més detallat podria valorar la relació entre perillositat geològica i vulnerabilitat en relació als usos. Aquesta tasca no és objecte del present treball. L'anàlisi del risc geològic es basa en identificació de zones delimitades on es poden donar diferents situacions de risc i graus de perillositat que condicionen el planejament urbanístic i que es resumeixen en els següents punts: Zones sense risc geològic: el planejament pot incorporar recomanacions generals en referencia al terreny adequades a les seves característiques geològiques i geotècniques. Zones amb risc amb una perillositat potencial baixa: correspon a zones que es donen situacions de perillositat que son fàcilment corregibles amb mesures de poca exigència tècnica, i econòmicament assumibles. El planejament haurà d'incloure aquestes mesures, ja sigui en aspecte d'urbanització (espais de resguard, obres de protecció permanent, etc.) o en aspecte d'edificació (disposició geomètrica, condicions sobre el disseny, accions a tenir en compte per autoprotecció, etc.). Zones amb risc amb una perillositat potencial mitjana o alta: corresponen a zones que es donen situacions en les quals cal mesures de protecció o correctives d'exigència tècnica i econòmica elevades, molt elevades o inviables. No és recomanable la seva incorporació al planejament com a sòl urbà o urbanitzable, tret que s'aportin estudis detallats i projectes, amb les partides econòmiques i fases d'implementació, que justifiquin que el risc se situa a un nivell baix després de la seva correcció. 4 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 2 Determinació del risc geològic En l'àmbit urbanístic es consideren els riscos geològics com a fenòmens de naturalesa geològica que podrien arribar afectar a les actuacions urbanístiques del planejament que es promou. La seva identificació es realitza mitjançant la cerca d'indicis dels fenòmens actius i dels factors ambientals que afavoreixen les dinàmiques geològiques generadores de risc. En aquest sentit, l'EIRG considera qualsevol fenomen de tipus geològic actiu que pugui comportar un risc per a les persones, les edificacions i les infraestructures i analitza la seva perillositat, entesa com la probabilitat d'ocurrència d'un fenomen potencialment destructiu en un període de temps específic i en una àrea de terreny determinada. Els fenòmens a considerar són despreniments, caiguda de roques, fluxos, lliscaments, enfonsaments, retrocés d'escarpaments, allaus de neu i aquells que poden generar problemàtiques geotècniques, per presència de materials evolutius, expansivitat o rebliments antròpics. La perillositat no és un paràmetre valorable de forma directa ja que la conformen un conjunt d'escenaris de fenòmens potencialment destructius que poden ocórrer. És per això que a efectes pràctics es considera mitjançant la combinació de la magnitud i freqüència de cadascun dels fenòmens. Aquesta informació generalment no es troba disponible de forma sistemàtica, i la complexitat tècnica de la seva obtenció sobrepassa l'objectiu de l'EIRG. No obstant, sobre aquests dos paràmetres s'aplica una metodologia simplificada, que conjuntament amb l'anàlisi expert de la informació recopilada i els indicis observats al camp, permet una valoració d'expert de perillositat en l'EIRG. 2.1 Valoració de la magnitud La magnitud és un concepte de difícil definició paramètrica, perquè integra molts aspectes de la dimensió i trajectòria dels fenòmens (distàncies, àrees, volums, etc.). Per contra, cadascuna d'aquestes variables és relativament fàcil de mesurar. Per a sobreposar-se a la dificultat en la parametrització, s'assimila la magnitud al potencial destructiu que té el fenomen, i es basa la valoració en l'estimació heurística dels danys que podria causar cada tipus de fenomen a uns elements tipus del territori (taula 1). 5 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 Taula 1: Escala de magnitud en base al potencial destructiu o dany que potencialment podria crear sobre uns elements tipus. Potencial destructiu Magnitud Persones Edificis Infraestructures Entorn natural Efectes negligibles, Pot causar un dany puntual a Pot deixar una empremta Pot ferir una persona puntualment pot causar vehicles circulants lleugers . M1 puntual i poc perceptible en espai obert danys lleus no Obstacle de fàcil retirada o en l'entorn natural. estructurals petites esquerdes en vials. Pot ferir mortalment persones en espai Pot causar danys importants Pot causar danys Deixa una empremta poc obert a vehicles circulants lleugers. M2 funcionals i algun dany perdurable a l'entorn Les persones estan a Pot obstruir temporalment el estructural lleu natural. resguard dins de les pas per un vial. edificacions. Pot destruir un vehicles Pot causar danys Les persones dins circulants lleuger i danyar-ne funcionals greus i Deixa una empremta en dels edificis estan en de pesants. estructurals moderats, tota l'afectació en general M3 risc, tot i que poden Pot causar danys o destruir de curta durada a l'entorn tenir un cert (reparables) a la construccions natural. resguard. infraestructura que en limitin lleugeres. la funcionalitat. Pot causar danys Pot causar danys que Deixa una empremta Les edificacions no estructurals greus en inutilitzin la infraestructura més clara i duradora. ofereixen una M4 múltiples construccions amb necessitat de Pot destruir una porció protecció efectiva als i destruir-ne reconstrucció o reparacions de bosc i fer ocupants. parcialment. d'elevat cost i termini. modificacions del terreny. La supervivència Pot transformar el Pot destruir o provocar danys depèn de Pot destruir àmplies paisatge, amb destrucció M5 no reparables que requeririen circumstàncies zones edificades. de boscos o noves un nou traçat. fortuïtes. morfologies del terreny. Els termes qualitatius que correspondrien a l'escala de magnitud per a una explicació més descriptiva serien: M1 = molt baixa; M2 = baixa; M3 = mitjana; M4 = alta; M5 = molt alta. La magnitud M1 se situa a un extrem inferior de la matriu de perillositat, que mai condicionarà els usos del sòl i l'urbanisme, sinó que simplement es derivaran recomanacions preventives o simples proteccions. D'altra banda, la magnitud M5 correspon a l'altre extrem de la matriu de perillositat, que en general conduirà a renunciar a tot ús del sòl permanent. Aquests graus de magnitud per potencial destructiu es tradueixen a cadascun dels riscos en funció de les particularitats del fenomen. 6 Estudi per a la Identificació de riscos geològics a Caldes d'Estrac ICGC.AP-0100/19 2.2 Valoració de la freqüència La freqüència, al contrari que la magnitud, és un concepte clarament definit en tant que és la recurrència, i en sentit matemàtic és la probabilitat anual d'ocurrència. Per contra, la mesura i determinació de la freqüència és complexa, perquè per a poder calcular-la es requereix d'un llarg registre de l'activitat del fenomen, del qual rarament es disposa. Per aquest motiu, s'ha elaborat una classificació que restringeix el període de retorn del fenomen en tres intervals segons si son freqüents (freqüència alta), recurrents (freqüència mitjana) o reactivables (freqüència baixa; taula 2) Taula 2: Escala de graus de freqüència a considerar en l'EIRG. Període de retorn del Freqüència fenomen (anys) Alta < 30 Mitjana 30 a 100 Baixa > 100 Aquests llindars de període de retorn s'han d'entendre en sentit intuïtiu, ja que l'EIRG no té eines per a determinar períodes de retorn amb precisió. Els extrems d'aquesta escala, i fora de l'abast de l'EIRG, corresponen als nivells de freqüència molt alta (T<10 anys), que es considera una acció molt reiterada, que ja no ha de ser tractada com a risc accidental, sinó com una acció variable dins del propi disseny geotècnic de les obres i intervencions, i freqüència molt Baixa (T>300anys), que es considera una situació prou remota per no ser determinant en l'ordenació del territori i l'urbanisme, i que corresponen a situacions catastrò