I tu, què hi veus?

Ni tan sols els miralls no poden tornar-nos amb certesa la imatge del que som. No hi ha només una cara: hi batega una presència… o s´hi obre una absència. Arriba l´instant en què deixen de ser superfícies i allò que hi apareix no encaixa: desborda, desmenteix, qüestiona.

Quan els miralls deixen de ser superfícies i es converteixen en preguntes. I el que veiem no sempre encaixa amb el que creiem ser. És massa llum? O és una llum que crema? O és que no estem fets per sostenir tanta claredat, tanta transparència, tant d´esplendor?

Una creació de Pau Aulí a partir de l´experimentació tèxtil, la coreografia, la música i la poesia, que neix de la necessitat d´expressar com les construccions identitàries, les configuracions socials i els rols de gènere poden afectar-nos profundament quan encara no disposem de recursos emocionals ni eines combatives.

Una creació de Pau Aulí

Música original i disseny sonor: Alejandro da Rocha

Disseny il·luminació: Joan Fullana

Vídeo: Fèlix Armengol

Fotografia: Lluís Tudela

Càsting: TBC

Nota important: Aquest espectacle no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja que l'accés a l'espai només es pot fer per escales i no hi ha ascensor.

Compra d´entrades a: www.poesiaimes.cat