Imprevisibles ja per separat, la comunió inèdita del cosmos de Quintana, Fuster i Aresté només pot néixer per dirigir-se cap a l´inimaginable. “Sí, podem totes les branques mortes que fan caure el presseguer.” Zooms emocionals, virulència filosòfica, anarquisme musical... “Escriu mart i pol pa passeig de grassa mor el gall cas d´ases als tallers vi i oli car net arriba al mar, gas i tatarit!!!” El virtuosisme dialèctic, el vertigen rítmic i l´amor infernal estan garantits. “Tronades i trepes, trampes i tormentes, trempes i t´engalten, tentacles i temples” So, poesia, humor, socioeconomia transilvèstrica. “Escarbats i formigues estan torejant-se.” Res d´això... “Han saquejat les botigues, ultramarinos i perfumeries". Pura essència modificant el pols.. “Puc ser cantant, camell, bon jan, tu què vols ser quan siguis gran?" Passeu, pugeu, punxeu... “Hi ha altres móns, però són dins d'aquest” (Paul Eluard). La primera nit del festival acaba amb una tríada explosiva i inèdita, com caiguda del cel d´una nit per il·luminar l´inici d´aquesta desena edició del festival.