Neus Borrell i Nuvola Vandini presenten una peça a duo on una, des del cant, s´agafa a la dansa, i l´altre, des de la dansa, fa estirar la veu. La llengua mare que parlen és la que en resulta del mastegar, articular i repetir tot allò que han sentit com a lloc comú. Allò que les fa ser en un mateix cos i en una mateixa veu. És des d´aquest centre, boca a dues, des d´on transformen el material sonor inicial –de Jordi Salvadó– i el parlar d´un cos, que les posa en conflicte. Una cançó en llengua mare que s´allarga i calla i en fa d´altres.