Són bombes, no coloms. Amb Fadwa Souleimane. 20:30h

Poeta i actriu siriana originària d´Alep, Fadwa Souleimane viu a parís com a refugiada política des que Bachar al-Assad va condemnar-la a mort pel seu activisme. De l´experiència de l´exili en va sorgir Le passage (2013), una obra de teatre que, en paraules de Cristina Rivas –amiga de Fadwa i periodista al diari ARA– és “un crit que concentra tot el dolor i la misèria de la guerra. Un dolor que queda amplificat pels remordiments de qui ha fugit a un exili còmode”.
El Poesia i + proposa un espai de trobada entre les dues amigues perquè conversin sobre el paper de l´escriptura amb un punt de partida que és alhora una exigència de la Fadwa: “Comencem per Síria i repensem el món”. I repensem-lo també des dels seus textos –amb la lectura d´un fragment de Le passage–i els seus poemes, que sonaran en català amb la veu potentíssima d´Odile Arqué: “Són bombes que es posen a les teulades/ no pas coloms".

Totes les nits incendiades. Agustí Fernández, Roser López Espinosa i Núria Martínez-Vernis. 21:30h.

Una de les produccions pròpies del festival. Un embolica que fa fort. El risc com a pa de cada dia i l´empatia com el més alt grau de poesia escènica. Els versos de Palau i Fabre seran la pólvora que encendrà tres metxes d´upa: el pianista Agustí Fernández, un dels músics més reconeguts de Catalunya, que no para d´escampar el seu prodigi improvisador per tot el món, la Roser López Espinosa, ballarina d´una potència esborronadora, a cavall d´Amsterdam i Barcelona, i la Núria Martínez-Vernis, autèntica força de la natura poètica. Coneixem qui són però no sabem què passarà i això ens encanta: tots els elements hi són per incendiar la nit i provocar grans sismes irrepetibles.