'El seu primer poemari va ser Buntsandstein (2013). A més, ha estat publicada a les antologies II Festival de Poesia des dels Balcons(2014) i Assumiràs la Veu (2014). La seva segona obra poètica va ser Ancoratge (2016). La seva primera obra narrativa és el recull de contes Cremen cels (2017)compartit amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d´Emily Dickinson (2017) i Cartes a un amic alemany, d´Albert Camus (2019). El seu darrer poemari és Vermell de Rússia (2020). També ha exercit de crítica cinematogràfica i musical en diverses publicacions culturals en línia i ha col·laborat en diversos programes de ràdio centrats, sobretot, en la música de cinema. A més, col·labora a Catorze. Cultura Viva, a NacióDigital, i \"El Violí Vermell\" de Catalunya Música.Actualment és la crítica literària del programa Els experts d\'iCat. Entre els darrers projectes, cal destacar la publicació del poemari Nàufrags,un espectacle de Lluís Danés i Roca que es va representar el gener de 2016 al Mercat de les Flors. Ha guanyat el premi de poesia Martí Dot l\'any 2012 amb el seu poemari Buntsandstein (2013). També ha participat en el recull de contes Cremen cels (2017). La paraula, en l´obra dramàtica de Josep Palau i Fabre, té un valor poètic propi que li dona un sentit de plenitud en si mateixa. Sembla que no hi hagi la necessitat imperiosa de ser escenificada. Però no hem d´oblidar que, en tant que text dramàtic, va ser escrita amb aquesta finalitat. Escenificar a Palau i Fabre requereix, doncs, d´una atenció especial. Per entendre i projectar el món escenogràfic de la literatura de Palau i Fabre ens centrem en tres conceptes: el silenci visual com a reverberador de la paraula i les emocions, la necessitat d´una escena que contingui revolta i tragèdia, i la recerca d´un teatre útil per la societat.'