L'any passat, a Canet, havien de tancar la primera jornada del festival. Ja va ser prou difícil lluitar contra un virus que havia irromput tot de sobte, però no vam poder res contra la pluja, que va impedir l'actuació de Blanca Llum Vidal i Los Sara Fontán, un encreuament de gran potència que ja havíem vist néixer al Poesia i + el 2019. Aquest any esperem que res no es torci i puguem ser espectadors d'aquesta col·lisió delicada entre un llapis escapçat que escriu a contracorrent i des de la fragilitat, un violí salvatge filtrat per un bon nombre de pedals, i Edi Pou, l'altre 50 % de Los Sara Fontán i també membre dels genials Za!, que ja van passar pel festival fa uns anys amb Lydia Lunch i Mau Boada. Als paisatges sonors inestables de Sara Fontán i la veu contundent i acollidora de Blanca Llum Vidal, s'hi afegeix, doncs, la força desfermada i lúdica d'Edi Pou a la bateria. En aquest últim any, els tres han passejat aquesta proposta per diversos escenaris, així que podem dir que ha valgut la pena esperar un any.

Ja fa sis anys de l'última actuació de Joan Miquel Oliver al Poesia i + i ja fa 15 anys que va publicar el seu primer disc en solitari "Surfistes en càmera lenta". A més de dos els hi podria semblar que aquell disc era un divertimento per part del músic de Sóller, ja que en aquell moment el seu grup —Antònia Font— vivia un moment particularment dolç després dels èxits aconseguits amb "Alegria" (2002) i "Taxi" (2004). De fet, si uns anys abans de "Surfistes…", en Joan Miquel ja s'havia amagat sota el nom de Drogueria Esperança en el poemari sonor "Odissea trenta mil", ¿per què no hauríem de pensar que, ara, simplement surfejava per jugar? Però no era així. El que ha passat després —els anys i els discos— certifica "Surfistes en càmera lenta" com l'inici d'una carrera personal sòlida, compaginada amb la militància a Antònia Font fins a la dissolució del grup, i que fins al 2020 suma cinc àlbums més, per no parlar de les seves aventures literàries en els àmbits de la narrativa o el teatre. És per això que ara recupera aquest disc, el primer d'una trajectòria en solitari bastida al voltant d'una maquinària musical robusta i una creativitat desbordant a l'hora d'abordar les lletres, que ja són com aquells poemes que ens sabem de memòria i ens acompanyen nit i dia. Serà una nit d'aquelles que no voldrem que acabin, com la majoria de nits del festival.