Ajuntament de
Caldes d'Estrac
Durant la sessió, es va aprovar la ratificació de la delegació de competències de la Deixalleria de les 3 Viles, la licitació de la concessió de tres parades del mercat municipal i l'ordenança reguladora de la carta de colors i recomanacions cromàtiques per a les façanes del municipi

Ple Ordinari 03/2022El passat dilluns 30 de maig, l’Ajuntament de Caldes d’Estrac va celebrar el tercer Ple municipal ordinari de l’any de forma telemàtica, que va ser retransmès en directe a través del canal de Youtube del consistori caldenc. El primer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de les actes de les sessions plenàries anteriors: número u del 01/02/22 i número dos del 28/03/22. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va demanar fragmentar la videoacta d’acord amb les diferents intervencions i va alertar que a l’acta número dos mancaven els precs i les preguntes del seu grup municipal. Albert Batlle de Gent d’Estrac va opinar que les actes de sessions col·lectives s’haurien d’aprovar per unanimitat i va fer una crida a trobar un consens. L’alcalde Òscar Baró va afirmar que les videoactes s’ajustaven perfectament a la legislació vigent. Tot i això, Baró va proposar deixar sobre la taula l’acta número dos perquè els serveis municipals poguessin revisar-la. L'acta de la sessió anterior número u del 01/02/22 es va aprovar amb els vots a favor d'ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d'Estrac. L'acta de la sessió anterior número dos del 28/03/22 es va deixar sobre la taula.

La sessió plenària va continuar amb el segon punt de l’ordre del dia que va ser l’aprovació de les festes locals per a l’any 2023. L’alcalde Òscar Baró va explicar que les dates proposades eren el 8 de setembre i el 13 de desembre. El punt es va aprovar per unanimitat. Tot seguit, el tercer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del reconeixement de compatibilitat del personal públic. L’alcalde Òscar Baró va comentar que una treballadora municipal havia demanat poder treballar, fora de l’horari laboral, en un altre lloc. El punt es va aprovar per unanimitat. El quart punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la ratificació de la delegació de competències per a la contractació i la gestió del servei de la Deixalleria de les 3 Viles a l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i el conveni de col·laboració regulador. El regidor de Medi Ambient, Gonzalo Bonnin, va explicar que no es plantejava cap canvi en el servei de la Deixalleria de les 3 Viles, sinó que es tractava de confirmar la continuïtat de l’acord amb Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. Així mateix, Bonnin va comentar que el servei comptava amb un pressupost anual d’uns 181.164 euros sense iva i, arran del repartiment de costos, Sant Andreu de Llavaneres assumia un 53% de les despeses, Sant Vicenç de Montalt un 31% i Caldes d’Estrac un 14%. El punt es va aprovar per unanimitat. A continuació, el cinquè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la licitació de la concessió de l’ús privatiu de les parades P3-M3, P6-M6 i P7-M7 del mercat municipal d’abastaments. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va comentar que, després de treure a licitació els mòduls del Parc Joan Maragall, des de l’àrea, aquests mesos s’havia estat treballant en les parades del mercat municipal. González va explicar que es tractava de tres parades amb els seus respectius magatzems, que s’havia intentat mantenir en tot moment l’homogeneïtat del mercat municipal d'abastaments i que, com sempre, es donava llibertat de venda als paradistes amb l’objectiu de dinamitzar l’espai. Així mateix, l’alcalde Òscar Baró va exposar que la durada del contracte era de cinc anys i sis mesos, fent coincidir la fi del contracte de les noves licitacions amb la fi del contracte de les licitacions vigents per tal de poder plantejar d’iniciar en aquell moment un procés de remodelació global del mercat municipal. Baró va afegir que els preus dels tres lots eren 1.820 euros anuals, 1.215 euros anuals i 1.260 euros anuals. Albert Batlle de Gent d’Estrac va preguntar per la futura remodelació del mercat municipal, per l’interès real per les parades i per alguns aspectes tècnics de la licitació. Tot i les qüestions, Batlle va coincidir en la importància de dinamitzar el mercat municipal. El regidor Miquel González va respondre que avui dia no es disposava d’un projecte tècnic, sinó d’una proposta que buscava unificar la imatge del mercat municipal i solucionar problemes com els sorolls, les vibracions o la ventilació. González també va afirmar que diverses persones havien mostrat interès per les parades, proposant productes de venda diferents. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va demanar formar part de la mesa de contractació i va coincidir en la necessitat d’impulsar el comerç al municipi. El punt es va aprovar per unanimitat.

El sisè punt de l’ordre del dia que va ser l’aprovació de la modificació de la plantilla de llocs de treball de l’any 2022 de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. L’alcalde Òscar Baró va explicar que el canvi que es proposava era la recuperació de la plaça d’inspector de la Policia Local de Caldes d’Estrac. Baró va recordar que durant la sessió plenària del 14 de desembre de 2021 es va presentar el pressupost municipal per a l’any 2022 i que per uns temes pressupostaris es va proposar suprimir la plaça d’inspector, ja que no es disposava de consignació pressupostària suficient i aquest era un requisit indispensable per a formar part de la plantilla de llocs de treball de l’Ajuntament. En aquesta línia, Baró va comentar que durant la darrera sessió plenària, celebrada el passat mes de març, es va aprovar una modificació de crèdit per a dotar de consignació pressupostària la plaça d’inspector i poder-la afegir de nou a la plantilla, fet que s’havia consensuat prèviament amb els sindicats a diverses meses de negociació. Albert Batlle de Gent d’Estrac va exposar que en el moment de la supressió de la plaça d’inspector, el seu grup municipal es va posicionar en contra i conseqüentment, davant de la seva recuperació, es mostrava a favor. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va destacar que feia sis mesos s’havia creat la plaça de sergent i va qüestionar la possibilitat de fer front des del consistori als costos de dues places de comandament, així com les motivacions tècniques de tenir dos càrrecs de tan alt nivell al municipi. Arnó va recordar també la importància de poder definir el model de Policia Local de Caldes d’Estrac de manera conjunta entre els grups municipals. L’alcalde Òscar Baró va recollir la proposta del regidor i es va mostrar obert a tornar a parlar i debatre sobre el tema, com s’havia fet anteriorment en una reunió de portaveus. Així mateix, Baró va explicar que segons informes supramunicipals Caldes d’Estrac hauria de disposar de places de comandament de la classe més alta (inspector), de nivell mitjà (sergent) i agents i caporals. Joan Baró del PSC va recordar que com es va declarar des del primer moment l’eliminació de la plaça d’inspector era una qüestió provisional i va coincidir en la necessitat de trobar un consens sobre el model policial. El punt es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i les abstencions de Junts per Caldes.

La sessió plenària va continuar amb el setè punt de l’ordre del dia que va ser la votació de la urgència d’incloure en l’ordre del dia l’aprovació inicial de l’ordenança reguladora de la carta de colors i recomanacions cromàtiques per a les façanes del municipi de Caldes d’Estrac. La urgència es va aprovar per unanimitat. Tot seguit, el vuitè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació inicial de l’ordenança reguladora de la carta de colors i recomanacions cromàtiques per a les façanes del municipi de Caldes d’Estrac. L’alcalde Òscar Baró va exposar que era una qüestió que s’havia estat treballant des de feia molt de temps per part del consistori, però que diverses prioritats i urgències havien demorat la seva presentació en una sessió plenària. En concret, Baró va explicar que l’ordenança es basava en un estudi de la professional Alícia Núñez i buscava regular la gamma de colors que es podien fer servir als immobles del municipi amb l’objectiu de preservar l’autenticitat del poble. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va preguntar per les sancions que s’aplicarien en cas de no complir amb la normativa. Baró va respondre que s’aplicaria la normativa vigent per infraccions urbanístiques. Per la seva part, Albert Batlle de Gent d’Estrac va celebrar portar a aprovació aquesta ordenança i va recordar que el seu grup municipal havia presentat dues mocions amb anterioritat sobre aquest tema. Batlle va coincidir en la necessitat de preservar la identitat caldenca, però va comentar que trobava que l’ordenança era molt genèrica i no aprofundia gaire en detalls. En aquest sentit, Batlle va demanar ajustar una mica més el redactat per tal d’evitar problemes d’interpretació. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va ressaltar que l’ordenança de la carta de colors i recomanacions cromàtiques es combinava a la perfecció amb la modificació de les reserves de places d’aparcament, ja que ambdues buscaven preservar la identitat del municipi i garantir una seguretat urbanística. Així mateix, Segura va afirmar que l’ordenança esdevindria una bona eina per a conservar l'homogeneïtat i la imatge del poble. El punt es va aprovar per unanimitat.

El novè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Caldes d’Estrac referida a les reserves de places d’aparcament. L’alcalde Òscar Baró va recordar que es tractava de fer una excepció sobre l’obligatorietat de tenir certs aparcaments vinculats a les noves construccions o rehabilitacions de zones molt concretes del municipi, com el nucli antic o habitatges protegits. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va afegir que havia finalitzat el període d’exposició pública sense la presentació d’al·legacions. Albert Batlle de Gent d’Estrac va mostrar el suport del seu grup municipal. Per la seva part, Joaquim Arnó de Junts per Caldes es va posicionar en contra i va recordar la manca d’aparcament que hi havia actualment al municipi. Arnó va afirmar que el seu grup municipal coincidia en fer una excepció amb els habitatges catalogats, però no amb els del nucli antic, ja que creien que la mesura propiciaria un col·lapse circulatori. El punt es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i els vots en contra de Junts per Caldes.

Tot seguit, el desè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la moció de Junts per Caldes de suport als Jutges de Pau. Elisabet Segura de Junts per Caldes va llegir la moció que explicava la decisió del govern espanyol d’eliminar la figura dels Jutges de Pau i es posicionava a favor de mantenir-la i defensar-la com un tret distintiu del territori català. El text també feia referència a la proximitat dels Jutges de Pau, a la seva coneixença del territori i al seu caràcter mediador, així com denunciava la pèrdua de qualitat del servei, l’encariment de la justícia, arran la manca de poder resoldre els conflictes directament al municipi, i l’augment dels litigis als jutjats. Joan Baró del PSC va posar el focus en la necessitat de modernitzar la justícia i de transformar els Jutjats de Pau en una Oficina de Justícia Municipal, que oferiria més serveis i una major professionalitat. La moció es va aprovar amb els vots a favor d’ERC, Junts per Caldes i Gent d’Estrac i els vots en contra de PSC. L’onzè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la moció de Gent d’Estrac sobre la no inclusió del soterrament de la riera de Caldes d’Estrac al Pla de Gestió del Risc d’Inundació de l’Agència Catalana de l’Aigua. Albert Batlle de Gent d’Estrac va llegir la moció que explicava que l’Agència Catalana de l’Aigua havia presentat el seu pla de gestió 2022-2027 i el soterrament de la riera no estava inclòs. En aquest sentit, el text demanava que davant d’aquest fet l’Ajuntament de Caldes d’Estrac presentés una al·legació perquè l’actuació a la riera del municipi fos inclosa en el pla de gestió 2022-2027 o perquè se situés en les primeres posicions de cara al següent pla de gestió. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va destacar la importància de picar portes i fer arribar directament a les institucions les necessitats del municipi i Laura Aloy d’ERC va demanar ajustar una mica més el redactat de la moció per tal de millorar la comprensió. L’alcalde Òscar Baró va afirmar que s’havien fet nombroses gestions al voltant d’aquesta problemàtica. Tot i això, Baró va recollir la proposta i es va comprometre, com havia fet des de l’inici de la legislatura, a continuar traslladant les necessitats caldenques a les autoritats. La moció es va aprovar per unanimitat. El dotzè punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en l’ordre del dia la moció de Gent d’Estrac sobre el consultori mèdic i l’atenció als caldencs i a les caldenques. La urgència es va aprovar per unanimitat. El tretzè punt de l’ordre del dia va ser la moció de Gent d’Estrac sobre el consultori mèdic i l’atenció als caldencs i a les caldenques. Albert Batlle de Gent d’Estrac va llegir la moció que recollia una cronologia dels fets i demanava replantejar la situació i pensar en una altra ubicació pel consultori davant dels problemes de salubritat detectats a la planta baixa del consistori, del cost previst de les obres i del temps que es necessitava per a fer-les. El text també demanava sol·licitar a CatSalut un dels mòduls medicalitzats, que arran la reobertura dels consultoris havien quedat en desús i emmagatzemats. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va insistir en la possibilitat de sol·licitar un mòdul medicalitzat pel municipi i va instar els grups municipals a reunir-se per a valorar altres alternatives, menys costoses i més ràpides amb la voluntat de donar una resposta a temps real a la ciutadania. Segura també va afirmar que el grup municipal de Junts per Caldes havia presentat feia uns mesos una proposta sobre el consultori mèdic que no havia rebut resposta. Per la seva part, Joan Baró de PSC va puntualitzar que tots els moviments que s’havien fet en l’àmbit sanitari no era el consistori qui decidia sinó CatSalut i en aquest sentit, CatSalut havia decidit que la millor opció i la menys costosa era ampliar el consultori existent. Baró també va explicar que, abans de la pandèmia, el consultori complia amb tots els requisits que marcava la llei i per aquest motiu, CatSalut havia decidit apostar per aquesta opció, ja que veia la seva remodelació com l’alternativa més ràpida. Així mateix, Baró va recordar que amb l’anterior alcaldessa s’havia demanat a CatSalut poder disposar d’un mòdul medicalitzat al municipi i s’havia negat per part de les autoritats. Seguidament, Joan Baró va comentar que havia estat gràcies a la insistència de l’equip de govern que s’havia aconseguit que s’apropés l’assistència mèdica al consultori de Montaltpark per tal d’oferir un millor servei, sobretot a les persones grans. Òscar Baró d’ERC va afirmar que la reobertura del consultori era la màxima prioritat de l’equip de govern. En aquesta línia, Baró va explicar que durant aquest mes de juny s’esperava tenir enllestit el projecte executiu del consultori, que un cop validat per CatSalut es portaria a licitació amb la voluntat que les obres comencessin al més aviat possible. Baró també va confirmar que CatSalut no va oferir la possibilitat d’instal·lar un mòdul medicalitzat al poble, ja que a municipis petits com Caldes d’Estrac que disposaven d’un consultori mèdic era responsabilitat del consistori habilitar un espai físic per a atendre la ciutadania i CatSalut només es feia responsable de dotar-los de personal. De la mateixa manera, Òscar Baró va defensar que el projecte es trobava en una fase avançada i que tot i els costos i la durada dels procediments, ampliar unes instal·lacions, com les de la planta baixa del consistori, era molt més ràpid que remodelar un espai de zero, com Mercedes Torres. Pel que fa a les dependències policials, Baró va explicar que amb la reorganització no es perdria gaire espai útil, ja que se suprimien passadissos, i fins i tot es guanyava un nou despatx. A més, Baró va anunciar que el canvi s’havia portat a meses de negociacions amb els sindicats i que no hi havia hagut cap oposició. En aquest sentit, Baró va comentar que es milloraria en habitabilitat i en qualitat, fent una impermeabilització dels espais per a garantir la salubritat. De la mateixa manera, Baró va convidar als grups municipals a fer una nova sessió de treball sobre el tema. Albert Batlle de Gent d’Estrac va afirmar que segons les seves fonts la proposta de traslladar l’assistència mèdica al consultori de Montaltpark havia sorgit dels mateixos professionals, va recordar que la decisió d’ampliar el consultori existent s’havia adoptat per part de l’equip de govern sense consultar-la amb la resta de grups municipals i va insistir que era el moment de sol·licitar els mòduls medicalitzats, ja que la disminució de la incidència de la pandèmia arreu del territori feia que molts estiguessin en desús i emmagatzemats. Òscar Baró d’ERC va afegir que l’equip de govern estava convençut del projecte actual i va avançar que un cop finalitzat l’estudi executiu es posaria sobre la taula i es compartiria amb la resta de grups municipals. Paral·lelament, Baró va recollir la proposta del mòdul medicalitzat, afirmant que es tornaria a parlar de la situació amb CatSalut. La moció no es va aprovar amb els vots a favor de Junts per Caldes i Gent d’Estrac i els vots en contra d’ERC i PSC.

A continuació, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la pròrroga forçosa de la contractació dels serveis de turisme. Baró va explicar que mitjançant un decret d’alcaldia s’havia ampliat el termini fins al 30 de setembre de 2022 per necessitats del servei, ja que es descartava fer una nova licitació d’uns cinc anys i s’apostava per a crear una plaça dins de la plantilla de l’Ajuntament, seguint el canvi de rumb de l’Administració per a estabilitzar les plantilles municipals. En aquest sentit, Baró va anunciar que s’havia demanat suport al Consell Comarcal del Maresme per a disposar de la seva borsa de tècnics de turisme mentre es feien els tràmits per a ocupar la plaça. Tot seguit, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de l’organització de les atribucions de l’alcaldia als efectes de la seva delegació 2022-2023. Baró va comentar que amb la incorporació de la regidora Elena Díaz s’havien produït canvis i li traslladava les regidories d’Esports i d’Habitatge. A continuació, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la modificació de la composició de la Junta de Govern Local 2022-2023. Baró va afirmar que amb la incorporació de la regidora Elena Díaz s’havien produït canvis per a afegir la seva presència. El dissetè punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en l’ordre del dia donar compte del període mig de pagament del primer trimestre de l’any 2022. La urgència es va aprovar per unanimitat. El divuitè punt de l’ordre del dia va ser donar compte del període mig de pagament del primer trimestre de l’any 2022. L’alcalde Òscar Baró va exposar que a 30 de març de 2022 el període mig de pagament se situava en els 65,1 dies. Baró va explicar que durant aquests anys la situació econòmica del consistori havia millorat molt, sanejant el deute a llarg termini i contenint les despeses, però el període mig de pagament era un punt que calia millorar i situar per sota dels 30 dies com marcava la legislació vigent. En aquest sentit, Baró va anunciar que s’estava treballant en un paquet de mesures econòmiques per a posar en ordre el període mig de pagament i situar-lo com abans de l'emergència sanitària.

El dinovè punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en l’ordre del dia la moció de Junts per Caldes sobre l’estabilització del front litoral. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va motivar la urgència i va comentar que, arran dels diversos temporals que hi havia hagut i que havien afectat fortament les zones costaneres, l’Estat estava reprenent el projecte d’estabilització del front litoral. Arnó va especificar que en el cas de Caldes d’Estrac es tractava del tram del Balís, que consistia a refer els espigons i regenerar-los a fi d’estabilitzar la sorra. Arnó va afirmar que s’estava preparant la licitació, però Caldes d’Estrac era l’únic poble del tram que s’hi havia oposat. Per aquest motiu, Arnó va demanar que el consistori es posicionés. ERC i PSC van posar de manifest que es necessitava més temps per a treballar-ho i que entenien que es podia tractar en una propera sessió plenària. L’alcalde Òscar Baró va proposar buscar la fórmula per a poder debatre-ho en el proper Ple municipal extraordinari. La urgència no es va aprovar amb els vots a favor de Junts per Caldes i Gent d’Estrac i els vots en contra d’ERC i PSC.

PRECS I PREGUNTES

L’apartat de precs i preguntes va començar amb les qüestions de Gent d’Estrac. Albert Batlle va preguntar sobre les activitats de la bio-fira Aqua Calida, sobre l’adequació de les platges i del front marítim abans de l’inici de la temporada d’estiu, sobre les obres de l’immoble del carrer Major número 40 i sobre la licitació dels tres mòduls del Parc Joan Maragall. Així mateix, Batlle va demanar repensar les biones de protecció instal·lades a la corba de Can Soler de Baix, convocar properament el Consell Escolar Municipal i supervisar la concessió de l’aparcament del Parc Joan Maragall.

Per la seva part, Elisabeth Segura de Junts per Caldes va preguntar sobre l’actuació conjunta dels ajuntaments de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt per a fer una adequació a la Riera de Torrentbó, sobre la millora de la tarima de fusta del Passeig dels Anglesos i sobre les previsions de recollida de les escombraries durant la temporada d’estiu. Així mateix, Joaquim Arnó de Junts per Caldes va demanar tornar a fer els plens de manera presencial. Després de respondre les qüestions dels grups municipals, l’equip de govern va donar resposta a les qüestions dels vilatans i de les vilatanes que van preguntar per les millores de les rodones dels arbres, de la pintura de les voreres i de l’asfaltatge a la zona de Torrevella, per l’aparcament del Parc Joan Maragall i la licitació dels mòduls, pel reductor de velocitat instal·lat davant del número 19 del Camí Ral i per les darreres reunions del grup de treball de la Fundació Mercedes Torres.

Escolta el ple:

Informació publicada el 3 de juny de 2022