El passat dilluns 26 de setembre, l’Ajuntament de Caldes d’Estrac va celebrar el cinquè Ple municipal ordinari de l’any de forma presencial a la Sala de Plens del consistori caldenc. La sessió plenària va comptar amb la presència de veïns i veïnes i alhora va ser retransmesa en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. El primer punt de l’ordre del dia va ser el nomenament del regidor Eusebi Passarell i Bercial. L’alcalde Òscar Baró va donar la benvinguda al regidor Eusebi Passarell, li va agrair la implicació i li va fer entrega de la insígnia institucional. Així mateix, Baró va aprofitar el moment per a entregar les insígnies al regidor Gonzalo Bonnin i a la regidora Elena Díaz, que van prendre possessió dels seus càrrecs durant l’emergència sanitària quan les sessions plenàries es feien de forma telemàtica. Albert Batlle de Gent d’Estrac, Elisabeth Segura de Junts per Caldes, Joan Baró de PSC i Laura Aloy d’ERC es van sumar a la benvinguda i li van desitjar molts encerts al regidor Eusebi Passarell. En aquest sentit, l’alcalde Òscar Baró va avançar que Passarell assumiria les regidores de Comunicació i Via Pública. El segon punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de les actes de les sessions plenàries anteriors: número cinc del 25/07/22. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va demanar que les actes incloguessin els talls audiovisuals de les diferents intervencions. L’alcalde Òscar Baró va respondre que els serveis jurídics avalaven que les actes complien amb els requisits per a portar-les a aprovació, tot i que es treballaria per a millorar-les. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i els vots en contra de Junts per Caldes.

El tercer punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en la sessió plenària l’aprovació del codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals i de la declaració de béns i activitats per part dels membres de la corporació. La urgència va ser aprovada per unanimitat. Tot seguit, el quart punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals i de la declaració de béns i activitats per part dels membres de la corporació. L’alcalde Òscar Baró va recordar que el punt es va deixar sobre la taula durant la darrera sessió plenària per a poder treballar-lo conjuntament entre tots els grups municipals. Baró va explicar que el codi de conducta era un document que tots els ajuntaments havien de tenir aprovat per llei. Baró va comentar que, a més d’aquest codi de conducta, es proposava la creació d’una comissió ètica de seguiment del compliment d’aquest codi de conducta, que es reuniria anualment i on participarien tots els grups municipals. Laura Aloy d’ERC va mostrar el seu desacord en dos punts del document: on es feia referència a la participació dels regidors en els processos de contractació pública i on es feia referència a la composició de la comissió ètica. Aloy va explicar que no estava d'acord amb el fet que hi hagués polítics, ni de l'oposició ni de govern, en els processos de contractació pública i va afegir que confiava plenament en el criteri del personal tècnic. Un cop manifestades les votacions dels diferents grups municipals, el regidor Miquel González va demanar que la comissió ètica de seguiment es replantegés a la seva primera reunió l’assistència dels grups municipals de l’oposició a les meses de licitació i la possibilitat d’incloure la situació d’obligacions de pagament amb les administracions dels regidors i de les regidores. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC (4), PSC, Junts per Caldes i Gent d’Estrac i el vot en contra d’ERC (1). El cinquè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la modificació de crèdit 15/2022. L’alcalde Òscar Baró va explicar que es proposava demanar un préstec de 955.000 euros per a dues necessitats imperioses: aportar consignació pressupostària a l’aplicació de substitució de canonades de fibrociment (600.000 euros) i a l’aplicació de reconversió i remodelació de diferents espais municipals (355.000 euros). Baró va comentar que la millora de la xarxa d’aigua potable era una necessitat que venia de molts anys enrere, ja que les canonades de fibrociment havien finalitzat amb escreix la seva vida útil, però que s’havia pres la decisió en aquest moment perquè s’havia aconseguit reduir notablement l’endeutament, de l’any 2016 que estava al 99,3% a l’any 2022 que se situava per sota del 40%, fet que permetia fer aquest tipus d’operacions, i perquè hi havia una subvenció amb fons europeus gestionats per la Generalitat de Catalunya per cobrir el 80% del preu de l’actuació, si s’aconseguia reduir les fuites a menys d’un 20%. Així mateix, l’alcalde Òscar Baró va avançar que els diners de l’aplicació de reconversió i remodelació de diferents espais municipals es destinarien principalment al consultori mèdic i a les dependències policials. En aquest sentit, Baró va comentar que el projecte del consultori mèdic havia estat aprovat uns dies enrere, ja que no havia rebut cap al·legació, i que actualment s’estaven responent les al·legacions rebudes al projecte de les dependències policials. Albert Batlle de Gent d’Estrac va anunciar que votaria en contra perquè no tenia clar l’estat de comptes de l’Ajuntament i perquè no compartia el projecte pensat pel consultori mèdic, tot i que compartia la necessitat de renovar la xarxa d’aigua potable. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va coincidir amb Batlle i es va mostrar a favor d’invertir en el subsòl, però en contra de les actuacions a les dependències municipals. Arnó va recordar la proposta del seu grup municipal de no habilitar el consultori mèdic a la planta baixa de l’Ajuntament i de ressituar-lo a una finca privada. Joan Baró de PSC es va mostrar sorprès davant la manca de suport de Junts per Caldes i Gent d’Estrac a la reobertura del consultori mèdic i va recordar que el seu emplaçament no va ser únicament una decisió política, sinó que també va ser una decisió tècnica, avalada pel personal de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i pel personal de CatSalut. L’alcalde Òscar Baró va explicar que tots els ajuntaments que tenien un període mitjà de pagament per sobre dels trenta dies, en el cas de Caldes d’Estrac era de trenta-tres dies, tenien un seguiment dels comptes financers i que aquest fet, conjuntament amb la xifra actual d’endeutament, garantia la situació econòmica. Baró va recordar que les actuacions a la xarxa d’aigua potable feia molts anys que no s’abordaven, fent que l’actual obra no tingués gairebé precedents, i va afirmar que en el seu moment es va valorar la proposta de Junts per Caldes sobre el consultori mèdic, però que es va decidir optar per mantenir-lo al costat de les dependències municipals, ampliant i remodelant les instal·lacions existents. Albert Batlle de Gent d’Estrac es va reafirmar en el seu posicionament contrari als projectes del consultori mèdic i de les dependències policials per l’emplaçament escollit i perquè havien estat encarregats de manera separada encarint els costos de les obres. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va insistir a replantejar la ubicació del consultori mèdic en un altre espai. El regidor Miquel González va resumir que Junts per Caldes i Gent d’Estrac es mostraven en contra del consultori mèdic i va afirmar que l’Ajuntament de Caldes d’Estrac havia de fer front a la totalitat de les despeses de la remodelació del consultori mèdic, perquè la Generalitat de Catalunya no hi donava suport. González també va enumerar el llistat de propostes presentades a CatSalut com a possibles espais per a ubicar el consultori mèdic i va recordar que les humitats a la planta baixa de l’Ajuntament existien abans que l’anterior equip de govern hi situés les dependències policials. Arnó va explicar que la Generalitat de Catalunya es feia càrrec d’equipar el consultori mèdic i de contractar el personal i per contra, el consistori havia de proveir l’espai, així com va concretar que les humitats es trobaven a la zona de l’arxiu municipal. González va respondre que els sindicats policials havien posat sobre la taula casos de membres de la Policia Local amb problemes per les humitats i va concloure dient que optar per a situar el consultori mèdic en dependències municipals i no en un espai privat era un criteri polític. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d’Estrac. A continuació, el sisè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la concertació d’una operació de crèdit amb el banc BBVA per a finançar inversions previstes en el vigent pressupost per un import de 955.000 euros en el marc del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona 2022. L’alcalde Òscar Baró va explicar que es tractava d’un préstec amb unes condicions preferents canalitzat per la Diputació de Barcelona amb un termini de pagament de deu anys que incloïa una carència d’un any. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d’Estrac.

El setè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de l’adjudicació de la parada número 7 del Mercat Municipal. El regidor Miquel González va comentar que, després de tancar la licitació de les parades del mercat municipal i estudiar les propostes rebudes, un licitador havia complert amb tots els paràmetres demanats. González va especificar que es tractava d’una pizzeria, fet que dinamitzava encara més l’oferta del mercat municipal, i va afegir que s’estava treballant per a poder tancar dues parades més i per a donar un futur al bar. El punt va ser aprovat per unanimitat. Tot seguit, el vuitè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la sol·licitud de reconeixement de compatibilitat del personal públic. L’alcalde Òscar Baró va exposar que una treballadora municipal havia demanat poder treballar, fora de l’horari laboral, en un altre lloc. El punt va ser aprovat per unanimitat. A continuació, el novè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la modificació de l’ordenança de circulació. L’alcalde Òscar Baró va destacar que es proposava afegir una nova zona d’aparcament, la zona vermella, per a estacionar-hi com a màxim vint minuts i pensada per a potenciar la rotació al centre del municipi i per a afavorir especialment el comerç local. Baró va afegir que inicialment s’habilitarien dues places a l’alçada del mercat municipal, una a cada banda de la Riera. Baró va explicar que aprofitant l’actualització s’havien modificat alguns articles per a adequar-los a la legislació vigent i s’havien introduït algunes recomanacions sobre l’ús dels patinets elèctrics. Albert Batlle de Gent d’Estrac es va mostrar a favor de la iniciativa, ja que era una decisió compartida amb els serveis policials i una reivindicació d’alguns comerciants de la zona. Elisabeth Segura de Junts per Caldes també es va posicionar a favor de la iniciativa, perquè permetia dinamitzar l’aparcament al poble. El punt va ser aprovat per unanimitat. Seguidament, el desè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la modificació del reglament regulador del servei públic d’estacionament de vehicles a motor en zones especials i determinades a la via pública sota control horari limitat. L’alcalde Òscar Baró va puntualitzar que l’horari de la zona vermella seria semblant a l’horari de la zona blava i que la zona vermella no seria de pagament, però estaria subjecte a possibles sancions en cas d’incompliment de la normativa reguladora municipal. El punt va ser aprovat per unanimitat.

La sessió plenària va continuar amb l’onzè punt de l’ordre del dia que va ser l’aprovació de la moció de Gent d’Estrac sobre la Fundació Mercedes Torras. Albert Batlle de Gent d’Estrac va iniciar la seva exposició recordant que l’1 de febrer de 1975 es va constituir la Fundació Privada Mercedes Torras davant de notari i d’acord amb la legislació vigent, que substituïa l’anterior fundació creada el 12 d’abril de 1921 per a administrar el llegat de la senyora Mercedes Torras. Batlle va continuar afirmant que des de llavors la fundació havia complert amb el seu objectiu, ajudar a les persones necessitades del poble, i havia renovat de manera periòdica els seus patrons, l’alcalde de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, el rector de la parròquia i un veí designat per acord entre els altres dos patrons. Batlle va seguir afirmant que la manca de recursos propis i el pas del temps havien anat deteriorant l’immoble, que havia esdevingut inhabitable i en els darrers temps declarat en ruïna. Batlle va explicar que el mes de gener de 2020 el Ple de l’Ajuntament va acordar que s’estudiessin les mesures urgents que calia prendre a l’immoble per raons de seguretat pública i que en cas que s’acordés l’enderroc parcial o total, es va decidir protegir o reconstruir els elements que motivaven que l’immoble estigués inclòs dins del catàleg d’edificis singulars del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Batlle va continuar exposant que el mes de juny de 2020 es va aprovar el projecte d’enderroc total de l’edifici, que va generar la protesta de Gent d’Estrac perquè s’estava incomplint l’acord de prendre totes les decisions per consens, i el mes de febrer de 2021 es va contractar una empresa per a efectuar l’enderroc, que va renunciar a l’actuació al·legant discrepàncies serioses entre el projecte d’enderroc total i l’estat real de l’immoble i presentant la seva pròpia proposta. Batlle va seguir exposant que el mes de maig de 2021 es van portar a terme diverses reunions per a parlar de les possibles opcions de reconstrucció i es va acordar crear un grup de treball amb dos representants de l’Ajuntament i un de la parròquia per a poder estudiar aquestes qüestions i poder assessorar els patrons de la fundació a l’hora de prendre les decisions. Un cop finalitzada la seva cronologia dels fets, Batlle va demanar definir davant l’opinió pública la posició de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac en relació amb la Fundació Mercedes Torras i iniciar la tramitació de l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que comportaria la determinació exacta del procediment a seguir per a mantenir i rehabilitar l’edifici amb les màximes condicions de seguretat pública i conservació patrimonial. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va exposar que al municipi hi havia cinquanta-sis finques que tenien el mateix grau de protecció que l’edifici de la Fundació Mercedes Torras i es va preguntar si calia iniciar el procediment per a totes elles, amb els perjudicis que comportava com per exemple haver de demanar autorització expressa a la Generalitat de Catalunya per a pintar la façana. Arnó va afirmar que des del seu punt de vista calia posar el focus en la gestió particular de la finca i si aquesta no era la desitjada, canviar els gestors, a través per exemple de les eleccions municipals. Arnó també va defensar que la tramitació d’un BCIL dilataria el problema en el temps i no donaria resposta als tres punts claus: l’enderroc, la rehabilitació o la reconstrucció, l’ús de l’immoble i la viabilitat econòmica. Arnó va puntualitzar que calia avançar en la seva discussió a través del grup de treball i si el que es pretenia era preservar el patrimoni arquitectònic del municipi, calia demanar un BCIL per als cinquanta-sis edificis qualificats amb el mateix grau de protecció que la Fundació Mercedes Torras. En aquest sentit, Arnó va proposar instar l’Ajuntament a estudiar que suposava demanar un BCIL per a poder valorar la decisió amb rigor. Miquel González de PSC va afirmar que no era ètic presentar una moció d’aquest tipus després d’haver arribat a un acord amb la resta de grups municipals per a treballar aquest tema a través d’un grup de treball i va avançar que s’estava treballant en dues possibles solucions, una pública i una privada. González també va afirmar que eren el primer govern a posar sobre la taula el problema de la Fundació Mercedes Torras i va recordar que l’edifici de la Fundació Mercedes Torras era un immoble privat i que els informes dels arquitectes recomanen la demolició. Laura Aloy d’ERC va recordar que l’alcaldessa Rosa Pou va demanar dissoldre el patronat per a poder convertir-lo en un edifici de titularitat municipal i alhora va anar a Justícia a demanar una solució perquè no s’estava complint amb l’objectiu de la fundació. L’alcalde Òscar Baró va coincidir en el fet que la Fundació Mercedes Torras feia anys que no complia amb la finalitat del seu naixement i va suggerir que si es volia demanar un BCIL, calia motivar-ho destacant els trets distintius de l’edifici que no es trobaven en els altres cinquanta-cinc edificis amb el mateix grau de protecció. Baró també va recollir la demanda de Junts per Caldes d’estudiar que comportava la declaració d’un BCIL, va recordar que les decisions sobre la Fundació Mercedes Torras les prendria el patronat i no l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, ja que es tractava d’una fundació privada, i va desitjar que aquesta moció no enterbolís el bon ambient de treball. Albert Batlle de Gent d’Estrac va afirmar que es tractava d’una declaració d’intencions i no de propostes executives i va defensar que la declaració de BCIL, que pensava que no calia demanar-la automàticament pels cinquanta-sis edificis, era una eina de protecció del patrimoni arquitectònic que establia tècnicament els elements a conservar i a enderrocar. Batlle va concloure que la voluntat era definir la posició de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, afirmant que en cas d’enderroc, es realitzaria seguint els criteris de conservació d’experts, que no s’alienaria el patrimoni i que es preservaria la funció social de la part baixa de l’edifici, i traslladar-la al patronat. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va exposar que durant els seus mandats també es van portar a terme actuacions per a solucionar la problemàtica, es va reafirmar en la importància de prendre decisions amb estudis previs i va traslladar la seva confiança a la feina feta pel grup de treball. Miquel González de PSC va recordar que es disposava de dos informes d’arquitectes municipals que avalaven l’enderroc i que el projecte va estar en exposició pública i no va rebre cap al·legació i va defensar la tasca dels tècnics municipals per a preservar el patrimoni. González va concloure recordant que es tractava d’un edifici privat i que es presentarien dues possibles solucions, una solució pública i una solució privada, perquè els patrons poguessin decidir el futur de l'espai. El punt va ser aprovat amb els vots a favor de Gent d’Estrac i els vots en contra d’ERC, PSC i Junts per Caldes.

L’alcalde Òscar Baró va donar compte dels nomenaments interins de la Policia Local de Caldes d’Estrac. Tot seguit, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de les delegacions d’alcaldia. A continuació, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la desestimació de la sentència del procediment abreujat 347/2020-S interposat per la Comunitat de Propietaris del Carrer Major 49 de Caldes d’Estrac en relació amb unes filtracions d’aigua a l’edifici. Seguidament, l’alcalde Òscar Baró va donar compte del decret d’alcaldia sobre l’autorització de dotació i ús dels dispositius de defensa no letal, llançadors de projectils líquids que propaguen un aerosol de pebre, jet defender piexon jpx4, i del bastó extensible d’ús policial. El regidor Joan Baró va afirmar que l'actuació era un pas més en el procés de millora de la seguretat ciutadana al municipi i per a dotar la Policia Local de Caldes d'Estrac de les eines necessàries per a poder portar a terme la seva feina al poble.

PRECS I PREGUNTES

L’apartat de precs i preguntes va començar amb les qüestions de Gent d’Estrac. Albert Batlle va preguntar per dos temes plantejats a l’anterior sessió plenària: el procediment seguit per a designar un representant al consell consultiu de la gent gran i l’al·legació contra l’exclusió del soterrament de la Riera. Batlle també va preguntar per l’estat del carrer Sant Pere, per l’aparcament del Parc Joan Maragall, per les persones externes que havien treballat en les licitacions del complex esportiu municipal i del balneari de la platja, per actes vandàlics i furts a la zona dels mòduls del Parc Joan Maragall i per l’aparcament de les Escales del Fondo, així com va demanar actuar als jocs infantils de la Ratlla i Pont del Sergent. Per la seva part, Elisabeth Segura de Junts per Caldes va voler saber més sobre el cost de la remodelació de l’entrada de Caldes d’Estrac per la N-II, sobre les actuacions de reparació durant la temporada d’estiu a la tarima de fusta del passeig marítim, sobre el tractament preventiu contra el mosquit tigre i sobre l’estat del carrer de la Mercè. Així mateix, Joaquim Arnó de Junts per Caldes va demanar el llistat dels contractes de lloguer o de pupil·latge de l’aparcament del Parc Joan Maragall i l’adequació de la tarima de fusta de la Riera.

Després de respondre les qüestions dels grups municipals, l’equip de govern va donar resposta a les qüestions dels vilatans i de les vilatanes que van preguntar per la nova zona vermella d’aparcament, per l’estat dels projectes del consultori mèdic i de les dependències policials, per la publicació de la informació oficial derivada de l’anterior sessió plenària i pels tractaments preventius contra el mosquit tigre. També, els vilatans i les vilatanes van voler saber més sobre la Fundació Mercedes Torras, sobre els enjardinats i l’arbrat a Torrevella, sobre la zona d’esbarjo per a gossos, sobre la Dormida, sobre els pisos turístics, sobre la publicació a la revista Capgròs de l’entrevista al regidor Freddy Freixas i sobre la trobada de l’agrupació local del PSC a les dependències municipals de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac.

Escolta el ple: