Seguint amb la política del Govern Municipal (GdE-JxC) dedicada no desaprofitar cap oportunitat per obtenir els recursos que Caldes necessita, la Junta de Govern del passat 2 d’octubre va presentar sol·licitud a la convocatòria de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) per a transformar l’actual sistema, vell i en mal estat, en una veritable xarxa de reg que abasti bona part dels carrers i zones enjardinades del poble.

Actualment, hi ha més de tres quilòmetres de canonades en estat molt precari i sovint sense connexió, la qual cosa obliga a treballar punt a punt, de manera manual i no sempre amb l’aigua necessària. L’element principal és el pou situat al costat del Balneari Termal, que connecta amb un altre que impulsa l’aigua fins a la bassa de Can Muntanyà que alhora, remet l’aigua cap a un dipòsit soterrat d’uns 340 m², situat prop de la Riera.

Des de fa uns anys, també s’utilitza per regar, l’aigua que arriba des de la mina Milans al dipòsit de l’Escorxador (600 m3), si bé aquesta, es pot considerar potable, per molt que no es connecti al dipòsit principal d’abastament del costat del Cementiri, que rep l’aigua que arriba als domicilis i que prové del sistema Ter-Llobregat. 

Val a dir, però, que a la llum de la sequera imperant i de les previsions pessimistes sobre el canvi climàtic, el Govern està estudiant l’opció de reparar les instal·lacions de la mina Milans per a poder aprofitar així, tota l’aigua que es pugui. 

La petició de subvenció cursada demana un ajut de 300.000 €, per a una inversió total de 373.025 € que serviria per refer la part malmesa i construir-ne de nova per a connectar el subministrament a tot el sistema. També es vol automatitzar el seu funcionament, tot instal·lant fonts pròpies d’energia que ajudin a reduir costos i fer més sostenible tota la inversió.

Aquesta és la primera vegada que un govern municipal aposta per la recuperació decidida del sistema de reg que aprofiti, com sempre s’havia fet, la gran quantitat d’aigua que, sequeres a part, s’infiltra per la llera de Riera de Caldes des dels cims dels Tres Turons i Torrentbó.