El temple parroquial dedicat a Santa Maria és d'origen medieval i complia les funcions de capella d'un conjunt hospitalari. Les restes més notòries són la làpida situada per damunt de la porta de la façana, que conté una invocació en llatí dedicada a la Mare de Déu i la pila baptismal, amb forma de capitell.

L'edifici de la parròquia és d'una nau, amb capelles laterals entre els contraforts, construït entre 1808 i 1830 en substitució d'un temple anterior, d'origen romànic, ampliat durant els segles XVI i XVII. Del segle XIII es conserva la pila baptismal i una làpida en caràcters gòtics ara encastada damunt la porta principal. El campanar va ser refet i ampliat el 1868. L'església va prendre el seu aspecte actual l'any 1949. La façana és d'estil neoromànic.