Costa molt poc de dir, però molt de fer. Arribar a trenta d’anys de publicació periòdica regular significa haver-se convertit en la guia i la informació de capçalera dels ciutadans de les Tres Viles. Avui ja es pot dir que si no surts a la revista, és que no existeixes (o quasi). Són moltes pàgines d’informació i divulgació que oculten l’immens i meritori treball que s’ha fet per omplir-les de dades fidedignes i de notícies d’interès. 

És per tot això que us volem felicitar per l’èxit aconseguit i sobretot, per ser-hi i ajudar-nos a fer-nos la vida més fàcil. Moltes gràcies a tots els qui ho heu fet possible. Ara i abans. Als qui van començar i als qui ho heu continuat. Segur que el millor encara està per venir. 

Vull pensar, però, que aquest desig serà realitat per a la publicació, però també pel conjunt de les Tres Viles. Han estat molts els anys que sentíem dir que el Baix Maresme és de Mataró cap avall i l’Alt Maresme, d’Arenys cap amunt i que la nostra realitat conjunta quedava oblidada o diluïda en entorns més grans. Som les Tres viles, municipis curulls d’història, vivències i tradicions, i també, perquè no dir-ho, de problemes i de les seves solucions.

Com a Caldenc que soc, permeteu-me apuntar que quan encara ningú sabia que banyar-se a l’aigua del mar podia ser beneficiós per la salut, a Caldes ja acollíem els banyistes que després de passar per l’establiment termal començaven a posar el peu – i mai més ben dit- a la platja i al mar.

Des de llavors i fins ara, Caldes i per extensió, les Tres Viles, hem mantingut la tradició de ser pobles acollidors que ens ha ajudat a créixer i progressar, sense deixar de cuidar també allò que ens és més propi. Des del pèsol a la coca, passant pel pessebre, l’entorn, l’aigua termal, la cultura, però també la voluntat de servei a la ciutadania que, en la mesura de les seves possibilitats, han aplicat sempre els ajuntaments de les Tres Viles.

Avui som el que som, gràcies a l’esforç dels de “tota la vida”, però també de les persones que han triat Caldes, Sant Vicenç o Llavaneres com a residència habitual, o punt d’inflexió de les seves activitats, que, en no pocs casos, ja ve des de vàries generacions.

Què us haig de dir jo que no sapigueu de les torres del passeig compartit, de les platges, i de l’entorn natural de les Tres Viles que poetes, cantants i ara pel·lícules i sèries de televisió recullen i escampen. I del creixement que hem protagonitzat en els darrers anys que ha fet que les nostres realitats, abans distants, ara es toquin i sovint, es confonguin. Si em permeteu, ara som més “comunitat de veïns” que mai.

No va ser per casualitat que les nacions diverses triessin els nostres tres pobles per instal·lar les seves ambaixades quan cap al final de la Guerra Civil Espanyola van ocupar mansions i cases que avui veiem distingides amb els seus rètols informatius al davant.

Sé, però, que no n’hi ha prou amb mirar enrere. Segur que hi ha coses i accions que es podien haver fet millor, però sobretot avui, el que vull dir, és que encara en queden moltes per fer.

Des de les administracions municipals, però també des de l’entorn particular de cadascú, amb projectes, iniciatives, promocions que, si són conjuntes mancomunant esforços, permetran abaratir costos i, per tant, millorar-ne les condicions.

Soc tresvilista convençut. I això va tant per la realitat dels tres pobles i del seu futur, com per la revista de la qual avui commemorem el seu aniversari. Estic segur que entre tot farem dels nostres pobles allò que tots pensem i no sempre diem i que jo diré ara que no em sent ningú: que són els millors del Maresme, de Catalunya i del món mundial.

Moltes gràcies i per molts anys!

Albert Batlle