S’explica de pares a fills des del segle XXI i tracta de la història d’una noia de nom Leonor, filla del veguer d’Estrac, raptada per pirates barbarescos nord-africans que va anar a parar en mans d’un príncep de la família de l’emperador i descendent de Fathma Zaro, filla natural predilecta de Mahoma. Leonor va ser destinada al servei de la seva filla, una noia joveneta que també es deia Fathma.
La princeseta Fathma estava malalta de lepra y tots els remeis i medicines utilitzades fins llavors, no havien aconseguit vèncer la malaltia. La filla del veguer de Caldes que en va tenir cura en un moment d’agreujament de la seva malaltia, li degué parlar de les aigües medicinals d’Estrac i de la verge meravellosa al peu de la qual brollen aquelles aigües miraculoses.
La princesa que admirava les virtuts de la Leonor, va aconseguir el permís del seu pare per salpar cap a la costa catalana i fer un intent per guarir la malaltia de la princesa per la virtut d’aquelles aigües extraordinàries.
Un cop l’expedició desembarcada a la platja de Caldes, Fathma amb la seva mare, Leonor i el seguici de servents i guerrers, aprofitant la foscor de la nit, varen pujar per un passadís secret fins la torre de defensa que domina la part alta d’un turó a ran de mar i s’hi varen instal•lar en el més total secret . Cada nit a les 12, embolicats amb vels blancs i capes, il•luminant el seu camí amb petits fanalets, baixaven les princeses i els seus acompanyants cap a les termes on Fathma se submergia dins les aigües curatives. I així per l’efecte de l’aigua fumejant, es van guarir com per art de màgia, totes les nafres de la bella Fathma.
Aquella comitiva, blanca processó de fantasmes, va esgarrifar els vilatans que la varen veure, ignorants i propensos a la credulitat de fets sobrenaturals i va córrer la veu de que es tractava d’un seguici de moros morts en les batalles que els havien enfrontat amb els homes del poble i de la contrada. La superstició i els encanteris tan propis de l’època van acabar per atribuir un nom a aquella torre de la qual cada nit sortien les estranyes processons. Avui encara se l’anomena així: la torre dels Encantats.
Mentrestant la Verge del Remei se servia del benefici de les aigües per guarir el cos i l’ànima de la princesa, que juntament amb la seva mare i alguns dels seus seguidors, va rebre el baptisme i es va casar amb el primogènit de la casa Simó, avui Busquets. La segona torre, situada en aquesta propietat té plantada una olivera de fulles argentades en el seu cim, símbol de pau entre moros i cristians.
Fins aquí la llegenda. L’any 1980 es van construir els Gegants de Caldes per immortalitzar els protagonistes de la curiosa llegenda : la Fàtima, princesa mora i en Busquets, fill de Caldes.
Bibliografia
- Un “tros” de Barcelona. Caldetas 1800 – Joaquim Mª de Nadal Ferrer - Barcelona, Dalmau i Jover, 1951 (pàg 220)
