La Capella del Carme es troba situada al costat mateix de l’estació del tren. Aquesta capella s’aixeca gràcies a Elvira Gibert de Pi, per tal que els obrers de la companyia ferroviària, presidida pel seu pare Manuel Gibert, poguessin anar a missa els diumenges. L’any 1879 aconseguí que s’acabessin les obres, gràcies a les aportacions econòmiques dels estiuejants més adinerats, que aviat la convertiren en el seu lloc de culte, ja que consideraven massa llunyana l’església parroquial. La primera missa se celebrà el 3 de juliol de 1882. Es tracta d’una església d’estil historicista, de planta de creu grega. El seu arquitecte fou Laureà Arroyo i el seu constructor Magí Ribes. La façana principal està orientada al mar, recordant-nos per sempre la seva vocació i orígens. 

El carrer d’El Callao

La segona meitat de segle del XIX, Caldes acull un gran nombre de visitants il·lustres i famílies benestants que establiran les seves cases d’estiueig a la població. Aquesta primera onada d’estiuejants aixecarà les seves residències als carrers de Santa Teresa, de la Santema i d’El Callao (antic carrer del Carme). Aquest últim va començar a ser molt concorregut a partir de l’arribada del tren, l’any 1857, amb gent que es feien dur l’equipatge des de l’estació fins a casa o  la fonda en carruatges, sobretot a l’estiu. 

El tipus de casa dels estiuejants era molt semblant estructuralment a les cases del barri de mar, les diferències venien donades pels ornaments de les façanes i la qualitat dels materials.  

La construcció del pont elevat de la N-II sobre la via del tren (1967) va transformar definitivament la fesomia de les cases dels carrers d’El Callao i Santa Teresa, així com la qualitat de vida dels seus veïns.