Els banys termals de Caldes d’Estrac, tal com els coneixem ara, daten de principis del segle XIX i són de titularitat pública. L’edifici actual és del 1818, estructurat en una sola planta i amb la coberta realitzada amb volta de maó pla.

Però el primer establiment balneari del que se’n té notícia data del 1396. Va ser autoritzat pel Consell de Cent de Barcelona, i es va edificar probablement damunt les restes de les antigues termes romanes, situades a sota de l’actual Ajuntament, on també s’hi varen trobar vestigis arqueològics de l’època dels àrabs.

Hi ha un document signat a Caldes l’any 1312 pel rei Jaume II, on consta que hi va acudir per guarir-se i un altre de 1319 on el rei disposa que la reina Maria es traslladi a Caldes seguint els consells dels metges. Un altre rei que hi va fer estada va ser Alfons III que va visitar el banys l’any 1335 en diverses ocasions.

El 1766, el rector Francesc Sanz va construir vuit banyeres, quatre a cada costat del corredor del balneari. L’any 1794, degut a una baixada de nivell de les aigües fou necesari col·locar una bomba d’elevació i construir unes banyeres més baixes. 

L’aigua brolla a una temperatura entre 37,9 i 38,8º C, és mesotermal de mineralització mitjana i hipotònica, indicada per a les afeccions cròniques de l’aparell locomotor, traumatismes osteoarticulars i per a l’aparell respiratori.  

Al costat dels banys públics es troba la font d’aigua termal, on tradicionalment la gent omple recipients i ampolles per a usos domèstics i culinaris.