L’Església parroquial de Caldes ha conegut tres moments en la història: 

El primer edifici té un origen medieval i complia les funcions de capella d’un conjunt hospitalari creat el 1219 per Pere Grony, soldat d’un orde militar-religiós del qual va ser prior. Va dirigir l’hospital i la petita comunitat de veïns durant deu anys. Les restes més notòries que es conserven d’aquest període són la làpida situada damunt la porta de la façana –que conté una invocació en llatí dedicada a la Mare de Déu– i la pica beneitera en forma de capitell.

Un nou edifici s’inaugurà el 1557, i d’uns anys després (1565) es té constància dels primers llibres de registre parroquial, ara perduts. Va ser reformat l’any 1603.

L’edifici actual és fruit d’un llarg procés, es va iniciar el 1805, finalitzar el 1830 i ampliar el 1868. Va ser reformat l’any 1942, acabada la Guerra Civil. L’any 2005, després de celebrar el segon centenari, es van inaugurar les obres de la nova coberta i restauració de façanes.

Annex a l’Església, hi ha l’edifici de la rectoria, on durant força anys es va ubicar el cinema parroquial.