El 8 d’octubre del 1848 s’inaugurà la primera línia de ferrocarril de la península entre Barcelona i Mataró, gràcies a l’empenta del mataroní Miquel Biada i Bunyol. Quasi nou anys després, el 10 de gener del 1857, el recorregut es perllongà fins a Arenys de Mar, amb la qual cosa, Caldes quedà unit a la Ciutat Comtal. L’arribada del tren –acollida com un gran esdeveniment– va canviar la vida d’aquesta vila marinera i va afavorir el fenomen de l’estiueig.

En aquell temps circulava un tren que sortia de Caldes a les 8 del matí directe cap a Barcelona i que feia el recorregut invers a les 8 de la tarda, anomenat La Flecha de Oro. Era tot un espectacle contemplar-n l'arribada, cosa que sovint feia més d’un vilatà curiós.

Darrere de l’estació es condicionà un gran parc arbrat que es convertí en lloc de reunió i punt de referència per a tots aquells qui anaven i venien amb el tren. Josep Brunet a L’Avenç  (agost 1890) ens el descriu així: “Lo que més sorpren al que arriba aquí per primera vegada es la hermosura de verdor i frondositat del petit parc o jardí de l’estació, y que l’empresa del ferrocarril te un especial cuidado en fer-lo conrear degudament perque guardin la seva natural bellesa les plantes i arbres, l’espessó de les fulles es tanta que no deixa pasar els raitjos de sol ni al mig dia (…) donan al jardi una abundancia d’ombra i frescor”.