Les platges de Caldes (la Musclera, Can Palés, el Bassiot, de les Barques, dels Tres Micos i la de Can Mercè i Garriga) eren molt boniques i la gent les recorda, quasi amb nostàlgia, sobretot pels sis espigons que servien de separació. De totes elles, la més emblemàtica era la platja de les Barques, nom derivat del fet que tradicionalment els pescadors hi avaraven les barques, triaven el peix i reparaven les xarxes tot fent tertúlia. Era, per tant, el lloc ideal de captar imatges per a pintors com Commeleran, Barrau, Vila Puig i Apel·les Mestres; o bé per inspirar poetes com Maragall o Verdaguer. 

A la mateixa platja hi havia els Banys Marcel·lí, fundats per Marcel Xampeny l’any 1875. Allà s’hi instal·laven els envelats durant la Festa Major i en sortien les processons marineres de la festa del Carme. L’any 1881, Pau Mercader i Joan Pigrau bastiren un edifici de fusta prop del mar, dotat de tots els avenços de l’època, amb el nom de Baños Colón (que després va ser, successivament Balneario Colón, Casino Colón i Hotel Colón).

Al mateix temps que les famílies benestants s’anaven construint cases, la falta de clientela va comportar la desaparició de les fondes i el Colón va passar a ser un casino. Era freqüent la celebració de pomposes festes i fins i tot es va construir un petit aeròdrom situat a l’extrem del passeig. L’any 1924, amb la llei de prohibició del joc, l’establiment va tornar a convertir-se en hotel.  L’Hotel Colón va viure diferents reformes fins al seu tancament i enderroc total l’any 2001. Posteriorment, al mateix lloc, s’hi va construir l’actual edifici, d’estil avantguardista, que no té res a veure amb l’emblemàtic hotel que encara perdura en el record de moltes famílies caldenques.