A finals del segle XIX es popularitzen els banys termals i de mar a la població. Aquests clients dels banys passen llargues temporades a Caldes perquè les cures eren prolongades. D’aquest període es coneixen quatre fondes -totes elles situades a la part baixa de la vila- i un hotel, que hostatjaven els clients dels banys. Eren les fondes Borrás, Vidal, Mateu i La Providència, dotades totes elles de tota mena de comoditats i alguna considerada establiment de luxe.

Al número 38 del Camí Ral s’hi va aixecar la Fonda Vidal, la primera fonda de Caldes. Va ser molt concorreguda pels primers estiuejants, i popular per les seves tertúlies d’estiu al jardí, en les quals hi participaven grans personatges de l’època.

Un d’ells fou Apel·les Mestres, que destacà per la seva activitat com a escriptor, músic i sobretot, dibuixant. Entre 1885 i 1887 va passar llargues temporades a Caldes i s’hostatjava normalment a la Fonda Borrás. Mestres fou un enamorat de Caldes, sobretot de la seva gent de mar, i així ho reflecteix en la seva obra tant pictòrica com teatral. Nombrosos dibuixos al natural recullen indrets, paisatges i individus de Caldes, de la mateixa manera que les seves “marines” (peces teatrals en un acte) tenen el seu origen a la nostra població.

Als voltants de 1880, Bartolomé Rossell va fundar la Fonda Providència (actualment, Restaurant Suñé) que, segons consta en una publicitat de l’època, tenia “vistas a la playa y jardines de la estación del ferrocarril al lado de la capilla nueva frente al gran balneario”. 

L’Hotel Estrach data de finals de segle XIX, segons el projecte que va dur a terme Juli Maria Fossas, tot i que als inicis el seu nom va ser Hotel Hispano-Alemán. Entre els personatges il·lustres que aquest hotel ha acollit, cal citar el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que l’any 1933 visità la població de Caldes, responent a una invitació del senyor alcalde, a causa de la polèmica sobre quin havia de ser el nom oficial de la vila.