La vila de Caldes d’Estrac convida el visitant a realitzar una ruta literària amb l’objectiu de descriure la vinculació de Caldes amb quatre grans poetes de la literatura catalana: Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Apel·les Mestre i Josep Palau i Fabre i apropar-nos testimonis del seu viure i escriure. Es tracta d’una immersió per la vila a partir de la mirada literària dels poetes, amb una passejada que comença i acaba al Centre d’Art Fundació Palau i transcorre pel centre de la vila i la zona d’estiueig de la façana marítima.

La Caldetes de Jacint Verdaguer

A Caldes d'Estrac va fer estada, diverses vegades, un gran poeta, Jacint Verdaguer. Aquest anomenava sempre Caldes d'Estrac com a Caldetes. El desplaçament de Jacint Verdaguer a aquesta població va ser com a conseqüència que el seu cosí germà, Joaquim Salarich, vivia a Caldes i el visitava sovint. A més, quan anava a la ciutat, per no abusar de l'hospitalitat dels seus familiars, Verdaguer s'allotjava a la fonda Borràs que es troba al Carrer Sant Pere.

Quan Jacint Verdaguer va iniciar les visites a Caldes la població començava a ser freqüentada per molts turistes. I molts burgesos tenien al cap construir allí les seves segones residències per passar curtes temporades.

Això mateix va fer el marquès de Comillas, que es va construir una casa projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i que el mateix poeta Jacint Verdaguer el va acompanyar a la supervisió de les obres. En una d'aquestes ocasions va escriure el poema “Vora el mar”.

Jacint Verdaguer a les seves visites a Caldes d'Estrac aprofitava per passejar-se i fer excursions per l'entorn del municipi; l'ermita del Remei d'Arenys de Munt, Can Milans, el Santuari de la Misericòrdia, entre d'altres. I és en aquest poble i al seu entorn on va trobar la font d'inspiració, per això hi ha tants escrits amb referències a Caldes.

Els dibuixos d'Apel·les Mestres

Apel·les Mestres, l'artista polifacètic català nascut a Barcelona el 1854, hi va establir, també, un vincle amb el municipi de Caldes d'Estrac. Aquest motivat pels seus primers banys de mar a la població va passar llargues temporades d'estiu a Caldes allotjat a la Fonda Borràs, concretament, entre els anys 1885 i 1897. En aquest establiment, com ja hem dit, també s'hi allotjava Verdaguer.

A més, el motiu principal de l'enllaç d'Apel·les amb aquesta ciutat va ser la casa que va construir el seu pare al marquès de Comillas al passeig dels Anglesos.

A les seves estades a Caldes aprofitava per crear diferents dibuixos que, després, acompanyaven les seves obres literàries. Per exemple, un dibuix on apareix un ase que està parlant amb un gos es troba emmarcat a Caldes. Així ho constata la finestra que hi apareix, i que correspon a una finestra gòtica que es conserva encara, avui dia, a la casa número 1 del carrer de l'Església.

L'empremta de Joan Maragall

Joan Maragall va ser un dels molts turistes que va visitar Caldes d'Estrac amb la finalitat de guarir les seves afeccions amb les aigües termals del municipi.

Inicialment la família s'allotjava a l'hotel Providència però aviat es va instal·lar a una casa del poble ubicada, concretament, al carrer de la Pau número 20. Aquesta casa comptava amb un jardí interior que coincideix amb l'actual passeig dels Anglesos.
Maragall aprofitava les estades en aquest municipi per escriure. Entre els seus poemes destaquen “Vistes al mar”, “Seguit de les vistes al mar”, “Seqüències” i “El pi d'Estrac”, tots amb la inspiració fixada a Caldes. Per exemple, el poema “El pi d'Estrac” estava inspirat al lloc on Maragall i el seu amic Salvador Albert mantenien converses.

La seva presència al municipi va ser tan ben rebuda que hi ha un parc amb el seu nom, el parc Joan Maragall, que acull un bust del poeta. Des del parc es pot apreciar la incidència dels balnearis al municipi.

També, el vincle d'aquest poeta amb Caldes i la instal·lació de la Fundació Palau va afavorir que s'organitzi a la població, anualment, el festival “Poesia i +” on al llarg d'un mes es duen a terme a Caldes diferents actes relacionats amb la poesia.

El Pi d’Estrac
Aquest és aquell pi com una catedral
que vora de la mar s'està secularment
bevent l'aire i la llum amb copa colossal
que mai travessa el sol ni la pot moure el vent.

Immòbil beu els aires amb una remor igual
a aquella que en la platja ressona eternalment,
i llença una gran ombra en l'hora migdial
posant fredor i tenebra al cor del dia ardent.

Jo, a l'hora de la sesta, m'hi solc aixoplugar
de la mortal carícia del sol roent d'estiu,
i veig arran de terra la calda tremolar
entorn; i a sobre sento milers d'aucells; i enllà
                                          la mar, que brilla i riu.

                                         Joan Maragall (1910)
                                            "Seqüencies"

Tradició cultural fins els nostres dies: Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre es considera un dels especialistes més prestigiosos en l´àmbit mundial sobre la vida i l´obra de Pablo Picasso, del qual també era amic personal.
Poeta, dramaturg, contista i assagista, és una de les grans personalitats de la literatura catalana dels nostres temps i ha connectat la cultura catalana amb els corrents artístics més importants del segle xx gràcies a la seva relació amb personalitats com ara Picasso, Artaud, Octavio Paz, Cocteau, Lorca, etc.
La Fundació Palau exhibeix de forma permanent una part del seu fons artístic, del qual destaca sobretot una sala dedicada íntegrament a Picasso en la qual, a més de contemplar la creació del geni amb tècniques diferents, podem comprovar també la relació d´amistat que tots dos van mantenir durant molts anys.