Aigua dels Reis

Els banys termals han estat al llarg de la història el principal atractiu del municipi. Des de principis del segle XIII s´ha documentat la seva existència i utilització per locals i foraster. Gent de totes les èpoques i cultures ha gaudit de les aigües de Caldes per les seves característiques, especialment indicades per a la salut. 

Potser, els més principals, els reis catalans del segle XIII i després, més modernament, els il·lustres visitants del segle XIX i XX. Poetes, pintors, metges, artistes, polítics i en general, persones amb afany de gaudir de les propietats curatives de l´aigua termal caldenca

El guariment de la princesa mora Fàtima, que va venir per prendre les aigües i es va casar amb un prohom de la vila, ha esdevingut una llegenda local molt popular, com també la llegenda de la Dona d'aigua que diu que les nits il·luminades per la lluna, se la podia veure aparèixer sobre la plataforma de la Torre dels Encantats amb el seu vestit blanc llarg i vaporós, amb un estel d'argent damunt del cap. No faltava qui assegurés haver-la vist llançar-se pels aires i baixar com un ocell, arran de platja per banyar-se en el mar a la llum de la lluna.

Però el punt de referència històric més proper a la vila termal que avui coneixem data de l'any 1818, en què es construí l´establiment de Banys Públics que avui coneixem, i que fou incorporat a la relació dels 30 balnearis de prestigi de l´estat espanyol, segons decret signat pel rei Ferran VII. 

La inauguració del primer ferrocarril de la península, l'any 1848, entre Barcelona i Mataró, que arribà fins a Arenys de Mar només 9 anys més tard, va donar un notable impuls. Segons el Fons Històric Local, 72.026 viatgers varen utilitzar la nova línia l'any 1857. Dues dècades després, Caldes d'Estrac s'havia convertit en eun dels centres d'estiueig més importants del país i els Banys Termals, juntament amb l´hotel Colon, els seus punts de referència.