Obrir/tancar menú

Ajuntament de Caldes d'Estrac - Portada

Ajuntament de Caldes d'Estrac - Portada

 ESP | ENG | FRA
Descobert32ºC | 21ºC
Segueix-nos per RSS Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter Segueix-nos per Youtube Segueix-nos a Instagram
El Balneari Termal
Obrir/tancar menú lateral
  • El Balneari actual data de 1818. Es va construir a instàncies de l’Ajuntament i de la Parròquia per Francesc Milans que el va encomanar a diverses brigades de paletes. Es va ubicar una mica més avall i més enfonsat que els anteriors, que ocupaven el lloc on avui hi ha l’edifici de l’ajuntament que va ser qui va comprar els terrenys a la Parròquia. 

    Constava d'una sola planta d'obra senzilla, en la qual hi havia una gran sala i tretze compartiments amb catorze banyeres: dues de primera classe, cinc de segona i set de tercera, a part de tres de separades per a banyar-s´hi els peus

    Posteriorment, múltiples reformes, li han donat l'aspecte que actualment té. El 1994 s'hi executaren importants obres de rehabilitació, però no ha estat fins als 2014 que es va reconvertir en un establiment modern i complet dotant-se de nous serveis i prestacions.

    A l'establiment hi havia metge titular i banyistes que cuidaven els clients. El 1863, el seu metge director suma més de 800 pacients en la seva memòria anual i més endavant, Joaquim Salarich (Vic 1816-Caldes 1884), director entre 1881 i 1884, supera els mil. Aquest doctor va escriure tractats mèdics en que recomanava els banys termals i els de mar, a més d'una monografia històrica sobre el poble que durant molts anys ha estat llibre de referència.

    La posada en marxa del ferrocarril entre Barcelona i Arenys (1852) va ser la via per arribar a Caldes de molts barcelonins primer, i després de famílies del Vallès, que s'apropaven a la població a la recerca dels beneficis del termalisme. L'Hotel Colon, els establiments de Banys de Mar (Can Santarromana, Can Marcel·lí i Can Esteve, entre d'altres) i el Termal van ser els elements més significatius que van consolidar Caldes com a centre d'estiueig durant la segona meitat del segle XIX i una bona part del XX.

    Aristòcrates, burgesos, polítics i destacades figures de la cultura freqüentaven Caldes. Alhora, nombroses famílies van establir al municipi la seva segona residència, i també van ser molts els caldencs que van passar a treballar a les cases d´aquestes famílies: jardiners, majordoms, cuineres, etc. D'entre els personatges que vingueren, es poden destacar el poeta Jacint Verdaguer, acompanyant com a capellà els marquesos de Comillas. També Joan Maragall passà allà bona part dels estius de principis de segle. Joaquim M. De Nadal o Apel·les Mestres sovintejaren també la vila a finals del segles XIX, que li inspirà el caliu mariner que es traspua en les seves novel·les, a més d'altres personalitats.

    Situats al bell mig de la població, al costat de la plaça de la Vila, els banys termals són els únics de titularitat pública de tot Catalunya. Les aigües emergeixen d'una galeria subterrània a una temperatura de 38 graus centígrads. Per la seva composició i classificació són aigües mesotermals, bicarbonatades, clorurades sòdiques, hipotòniques, de mineralització mitjana i de duresa molt tova, indicades per afeccions reumàtiques o artrosi; afeccions respiratòries; afeccions de l'aparell locomotor i seqüeles de traumatismes osteoarticulars, calculosis úriques i oxàliques, i inflamacions cròniques en vies urinàries.

    Més informació www.balnearicaldetes.cat.
     

  • Entrada banys

    Banys

    Banys

    Banyera banys

 
Versió per imprimir
Escut Ajuntament de Caldes d'Estrac
Oficina de Turisme de Caldes d'Estrac
Carrer La Riera, 54
08393 Caldes d´Estrac
Tel. 937 910 588
cdst.turisme@caldetes.cat
Enquesta de satisfacció

Horari:
De l'1 d'abril al 30 de setembre, de 9:00h a 14:00h de dimecres a diumenge. La resta de l'any la Fundació Palau ofereix atenció i informació turística de dimarts a diumenge de 10:30h a 14:00h i les tardes de dijous a dissabte de 17:00h a 19:00h. Dilluns tancat.


Logo Biosphere
Pujar al principi de la pàgina