Ajuntament de Caldes d'Estrac

El Balneari actual data de 1818 i es va construir a instàncies d'una Societat de Caps de Família que figurava novament com a titular de les aigües i que va fer rebrotar el secular litigi entorn la seva propietat que no s'acabà fins ben entrat el segle XX quan quedà establert que la titularitat correspon als veïns del poble i per tant, a l'Ajuntament.

Es va construir una mica més avall de l'antic, i constava d'una sola planta d'obra senzilla, en la qual hi havia una gran sala i tretze compartiments amb catorze banyeres: dues de primera classe, cinc de segona i set de tercera, a part de tres de separades per a banyar-s´hi els peus. 

A l'establiment hi havia metge titular i infermeres que cuidaven els malalts. Abans de les obres, al balneari antic, al 1863, el seu metge director suma més de 800 pacients en la seva memòria anual i més endavant, Joaquim Salarich (Vic 1816-Caldes 1884), director entre 1881 i 1884, va escriure tractats mèdics de l'època en que recomanava els banys termals i els de mar, a més d'escriure una monografia històrica sobre el poble que durant molts anys ha estat el llibre de referència d'historiadors i estudiosos.

La posada en marxa del ferrocarril entre Barcelona i Arenys (1852) va ser la via per arribar a Caldes de molts barcelonins primer, i després de famílies del Vallès, que s'apropaven a la població a la recerca dels beneficis del termalisme. L'Hotel Colon, els establiments de Banys de Mar (Can Santarromana, Can Marcel·lí i Can Esteve, entre d'altres) i el Termal van ser els elements més significatius que van consolidar Caldes com a centre d'estiueig durant la segona meitat del segle XIX i una bona part del XX.

Aristòcrates, burgesos, polítics i destacades figures de la cultura freqüentaven Caldes. Alhora, nombroses famílies van establir al municipi la seva segona residència, i també van ser molts els caldencs que van passar a treballar a les cases d´aquestes famílies: jardiners, majordoms, cuineres, etc. D'entre els personatges que vingueren al poble durant aquest període es poden destacar el poeta Jacint Verdaguer, acompanyant com a capellà els marquesos de Comillas. També Joan Maragall passà allà bona part dels estius de principis de segle. Joaquim M. De Nadal o Apel·les Mestres sovintejaren també la vila a finals del segles XIX, que li inspirà el caliu mariner que es traspua en les seves novel·les, a més d´altres personalitats.

Posteriorment, múltiples reformes, li han donat l'aspecte que actualment té. El 1994 s'hi executaren importants obres de rehabilitació, però no ha estat fins als 2014 que es va reconvertir en un establiment modern i complet dotant-se de nous serveis i prestacions.

Situats al bell mig de la població, al costat de la plaça de la Vila, els banys termals daten del segle XIX i són els únics de titularitat pública de tot Catalunya. Les aigües emergeixen d'una galeria subterrània a una temperatura de 38 graus centígrads. Per la seva composició i classificació són aigües mesotermals, bicarbonatades, clorurades sòdiques, hipotòniques, de mineralització mitjana i de duresa molt tova, indicades per afeccions reumàtiques o artrosi; afeccions respiratòries; afeccions de l'aparell locomotor i seqüeles de traumatismes osteoarticulars, calculosis úriques i oxàliques, i inflamacions cròniques en vies urinàries.

Més informació www.balnearicaldetes.cat.