Ajuntament de Caldes d'Estrac

El passat dilluns 25 de juliol, l’Ajuntament de Caldes d’Estrac va celebrar el quart Ple municipal ordinari de l’any de forma presencial, tot i que alguns regidors es van connectar telemàticament. La sessió plenària va comptar amb la presència d’una desena de veïns i veïnes i alhora va ser retransmesa en directe a través del canal de Youtube del consistori caldenc. El primer punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència de donar compte de la renúncia del regidor David Salvà. La urgència va ser aprovada amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i els vots en contra de Junts per Caldes. Tot seguit, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la renúncia del regidor David Salvà. Baró va recordar que el passat divendres 1 de juliol el regidor David Salvà va presentar de forma voluntària la seva renúncia al càrrec. Baró va avançar que Eusebi Passarell el substituiria properament. A continuació, el tercer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de les actes de les sessions plenàries anteriors: número tres del 30/05/22 i número quatre de l’01/07/22. Laura Aloy d’ERC va anunciar la seva abstenció a l’acta número quatre perquè no va assistir a la sessió plenària i Elisabeth Segura de Junts per Caldes va afirmar que les actes continuaven sense recollir la totalitat de les intervencions dels regidors i de les regidores, així com les preguntes dels grups municipals. L’alcalde Òscar Baró va respondre que els serveis jurídics avalaven que les actes de les sessions complien amb els requisits per a portar-les a aprovació plenària. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC (3), PSC i Gent d’Estrac, l’abstenció d’ERC (1) i els vots en contra de Junts per Caldes.

El quart punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la ratificació del decret 713/2022 sobre el conveni de col·laboració amb Agbar per a l’execució de les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del carrer de la Mercè. L’alcalde Òscar Baró va explicar que el conveni consistia en la instal·lació de dos reguladors de pressió i la substitució d’un tram de canonada de fibrociment. El regidor de Serveis Urbans, Joan Baró, va especificar que les dues vàlvules reguladores es col·locarien a l’altura de la placeta del carrer de la Mercè i que es renovarien les canonades amb la voluntat de reduir al màxim les fuites d’aigua a la zona. Baró va afegir que els tècnics consideraven que amb aquesta actuació i la del carrer Major es reduïa força el risc de patir noves fuites d’aigua. Albert Batlle de Gent d’Estrac va lamentar que el conveni no s’hagués signat amb anterioritat per tal d’intentar evitar les darreres fuites d’aigua al municipi. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va afirmar que es tractava d’un préstec encobert, ja que els diners de l’actuació en lloc de finançar-los un banc els finançava la mateixa concessionària, i va preguntar si es comptava amb l’autorització de la Generalitat de Catalunya per a contraure el préstec. L’alcalde Òscar Baró va respondre que els serveis jurídics havien confirmat que no calia fer cap gestió en referència a la tutela financera perquè el consistori es trobava en un endeutament per sota del 75%. Baró va recordar que l’any 2016 l’endeutament es trobava en el 99,3%, i que, durant aquests anys, l’actual equip de govern havia posat el focus en reduir el deute i per aquest motiu, no havia pogut portar a terme les actuacions amb anterioritat. Baró va exposar que, un cop rebaixat el deute a uns nivells òptims, s’havien previst, en el present exercici, 155.000 euros per a la substitució de canonades de fibrociment, inicialment pensats per al carrer de l’Església, però que finalment es destinarien d’urgència al carrer Major. En aquest sentit, Baró va anunciar que es demanarien nous crèdits per a arranjar el carrer de l’Església, així com per a altres actuacions. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va demanar actuar amb previsió i no a remolc de les circumstàncies i va recordar un seguit d’actuacions fetes durant el seu darrer mandat. L’alcalde Òscar Baró va respondre que la majoria d’aquestes actuacions s’havien pagat per part de l’actual equip de govern amb la voluntat de que no les haguessin de pagar els veïns i les veïnes amb un augment de les tarifes. El punt va ser aprovat per unanimitat. El cinquè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la ratificació del decret 809/2022 sobre el contracte amb Agbar per a l’execució de les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del carrer Major. L’alcalde Òscar Baró va concretar que es tractava d’una actuació d’emergència on es renovarien 200 metres de canonades de fibrociment arran les darreres fuites d’aigua encadenades que havien afectat especialment veïns i veïnes del carrer Major, La Ratlla i la Isla. Baró va explicar que el contracte estava finançat en gran part amb l’aplicació de 155.000 euros del present pressupost municipal i amb una subvenció de resiliència de la Diputació de Barcelona de 28.000 euros. El regidor de Serveis Urbans, Joan Baró, va afegir que s’esperava que aquestes dues actuacions, carrer Major i carrer de la Mercè, milloressin la situació al municipi, com va passar per exemple amb la instal·lació de les vàlvules reguladores a les escoles. Albert Batlle de Gent d’Estrac va desitjar que la situació millorés amb les dues intervencions i va destacar la resposta del consistori i de l’empresa concessionària davant de les darreres fuites d’aigua encadenades al carrer Major, però va lamentar que el contracte no s’hagués signat amb anterioritat, per exemple, als mesos de gener o febrer, tot just després de l’aprovació del present pressupost municipal, per tal d’intentar evitar les darreres incidències. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va coincidir en la necessitat d’impulsar les obres amb urgència, però va qüestionar el fet de disposar únicament d’una resolució d’alcaldia per a votar amb prou seguretat. L’alcalde Òscar Baró va puntualitzar que es tractava d’una actuació d’emergència i que d’acord amb aquesta designació s’havia seguit el procediment corresponent que reduïa enormement els terminis d’actuació i permetia estar treballant en l’actualitat en l’arranjament de la zona. Baró va afegir que l’any 2010 va haver un pla director presentat per Agbar que va determinar que calia substituir set quilòmetres de canonades de fibrociment, una actuació valorada en més de tres milions d’euros, i va ressaltar que, tot i les presses manifestades per alguns grups municipals, durant els darrers vint anys, per part de governs municipals de diversos colors polítics, s’havien portat a terme molt poques actuacions de renovació de la xarxa d’aigua potable. En aquest sentit, Baró va afirmar que l’actual equip de govern treballava, des de feina molts mesos i com demostrava el present pressupost municipal, per a intentar fer front en la mesura del possible a les actuacions més urgents i va anunciar que s’esperava rebre el projecte tècnic de la renovació del carrer de l’Església a mitjans del mes d’agost. Baró va aprofitar també per a recordar que l’actual equip de govern havia renovat la xarxa de quadres elèctrics per a evitar les apagades durant l’hivern. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i les abstencions de Junts per Caldes.

Tot seguit, el sisè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de l’increment d’un 2% dels ajuts socials del personal. L’alcalde Òscar Baró va explicar que la mesura complementava la pujada d’un 2% que es va aprovar durant darreres sessions plenàries dels salaris del personal funcionari i laboral. Baró va comentar que es portava a aprovació un augment igual, d’un 2%, dels ajuts socials que disposava el personal. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va demanar que s’incrementés de cara als propers pressupostos municipals el mateix percentatge als ajuts socials del conjunt de la ciutadania. La regidora Laura Aloy va respondre que la llei contemplava anualment un augment dels ajuts socials del conjunt de la ciutadania. Així mateix, l’alcalde Òscar Baró va afegir que durant l’emergència sanitària derivada de la Covid-19 es va augmentar de manera molt significativa la partida d’Acció Social per tal d’ajudar a les famílies a fer front a les dificultats econòmiques i socials. El punt va ser aprovat per unanimitat. El setè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la licitació de la concessió de serveis per a la gestió del complex esportiu municipal de Caldes d’Estrac (CEM). El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va començar agraint la feina dels equips municipals. González va explicar que es tractava d’un concurs obert del complex esportiu municipal, que es trobava tancat des de la fi de l’anterior concessió amb l’empresa SIGE. González va puntualitzar que durant aquests mesos s’havia mantingut obert el pavelló municipal perquè el patinatge i l’esport continués al municipi. González va exposar que el nou concessionari s’hauria de fer càrrec de totes les despeses i va afegir que l’espai englobava el pavelló municipal, la piscina, la sala fitness, la sala d’activitats, la planta zero, des del bar fins a l’antiga sala de boxa, i cinc vestidors i que es demanava al concessionari una inversió de 152.000 euros a realitzar en un any. González també va comentar que la concessió, de quinze anys de durada, contemplava un cànon de 3.000 euros amb dos anys de carència i que es demanaria un quadrant de personal i un quadrant de quotes. En aquest sentit, González va afegir que el concessionari podria reajustar els requisits a la seva memòria valorada. Així mateix, González va comentar que els quatre eixos de l’actual equip de govern eren promoure les activitats físiques i d’aprenentatge dins de la zona esportiva, posant el focus en la creació d’una escola de patinatge i alhora potenciant un altre esport d’equip amb pilota, impulsar les pràctiques esportives en edat escolar, esdevenir un centre de tecnificació d’un o dos esports i donar suport a les iniciatives de les entitats locals. González també va explicar que la concessió permetia la posada en marxa d’un bar a la planta zero i la venda de tota mena de material relacionada amb l’esport i va exposar que l’equipament hauria d’obrir tot l’any, tret dels dies festius nacionals, de 8 a 22 hores de dilluns a divendres i de 8 a 14 hores els dissabtes, els diumenges i els dies festius. González va puntualitzar que anualment es faria una verificació del contracte per part dels equips municipals per a garantir que es complia correctament i va anunciar que hi hauria seixanta dies d’exposició pública. Albert Batlle de Gent d’Estrac va lamentar que no s’hagués celebrat una junta de portaveus per a comentar la concessió abans de la comissió informativa de la sessió plenària i va qüestionar perquè les instal·lacions havien estat un any i mig tancades. Batlle va preguntar per un seguit de dubtes al voltant de la concessió com les millores, el pagament dels tributs i de les taxes municipals i el cànon de 3.000 euros i va demanar que les entitats locals poguessin gaudir sense cost de les instal·lacions. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va preguntar per l’escola de patinatge i per si les entitats locals haurien de pagar per fer ús dels espais, va afirmar que considerava que els números de l’estudi econòmic eren massa optimistes i va voler saber quines actuacions serien responsabilitat del concessionari i quines serien responsabilitat del consistori. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va explicar que el cànon era baix amb la voluntat de justificar els números i afavorir la presentació de més empreses a la concessió. González va exposar que els divuit mesos de tancament es van donar en un context postpandèmia, on l’actual equip de govern també havia de fer front a altres reptes. González va afegir que a més durant la Covid-19 l’estat va dictaminar que els ajuntaments havien de compensar les concessions, en temps, en diners o amb tota l’estructura, i, conseqüentment, si s’hagués tret en aquells moments la concessió, el consistori hauria hagut de compensar el concessionari. Tot seguit, González va demanar disculpes a les persones usuàries del pavelló i va reafirmar que era necessari prioritzar unes altres actuacions. González va recordar que l’actual equip de govern havia impulsat sempre el patinatge, havia promogut l’aikido, havia mantingut el futbol sala i el bàsquet i havia apostat, per exemple, per fer una inversió molt gran al pavelló posant parquet. González va finalitzar la seva intervenció afirmant que l’objectiu de la nova concessió era posar ordre en aquest servei públic, mostrant que no hi ha res gratuït i que tot té un cost, tot i que aquest podria ser assumit pel consistori perquè no recaigués sobre les entitats locals. L’alcalde Òscar Baró va agrair la feina al regidor d’Urbanisme i al personal municipal, va afegir que la concessió estava basada en estudis de mercat, va ressaltar que es tractava d’una concessió de risc i ventura, on el concessionari hauria de posar els mitjans per a portar a terme la concessió i en cap cas hauria d’entrar el consistori al rescat de forma obligada per quadrar números, i va afirmar que els plecs especificaven que l’ajuntament tenia la potestat de decidir donar les subvencions pertinents per a cobrir els costos de les entitats, com en el cas de l’actual equip de govern que tenia la voluntat de continuar garantint la gratuïtat del servei a les entitats locals. González va puntualitzar que no es tractava de privatitzar la zona esportiva, sinó de fer una gestió indirecta de l’espai i va explicar que la concessió no regulava estrictament tots els punts amb la voluntat d’afavorir polítiques esportives diverses al municipi i deixar un marge de maniobra als diferents equips de govern. El punt va ser aprovat per unanimitat.

A continuació, el vuitè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la licitació de la concessió de serveis per a la gestió i per a l’explotació del balneari de Caldes d’Estrac. L’alcalde Òscar Baró va començar puntualitzant que la concessió feia referència al balneari de la platja, que es trobava al costat de l’Hotel Colón, una concessió que el consistori tenia alhora amb Costes i que li quedaven gairebé deu anys d’explotació. En aquest sentit, Baró va afegir que els plecs contemplaven la creació d’un nom comercial per a l’espai. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va explicar que s’obria un procediment obert harmonitzat i va especificar que es tractava de la concessió d’un balneari-thalasso, on es combinava l’aigua termal amb l’aigua de mar. González va afegir que considerava que posar en marxa en aquests moments la concessió podria ajudar a dinamitzar la compra de l’Hotel Colón, ja que, tot i que sempre s’havia pensat que es podria vendre l’hotel, la pandèmia va obligar a replantejar l’escenari. González va comentar també que recentment s’havia adequat l’aparcament del Parc Joan Maragall i va posar en valor l’existència de l’altre balneari del municipi. Així mateix, González va afirmar que el balneari, situat a primera línia de mar, trencaria l’estacionalitat i permetria dinamitzar el municipi fora de la temporada d’estiu, així com oferir un nou servei de salut i termalisme, que complementaria el de l’altre balneari del municipi. González va explicar que es disposava d’una concessió administrativa dins de la línia marítima-terrestre, però que a més durant la reversió es va aconseguir jurídicament recuperar de l’Hotel Colón els serveis necessaris per a portar a terme la concessió: els vestidors, el bar de la piscina i les sales de bellesa i tractaments. De la mateixa manera, González va comentar que s’havien eliminat els deutes de la mateixa concessió, fent un treball intens des de secretaria, i es disposava d’una inscripció al registre a nom de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac sense deutes. El regidor d’Urbanisme va comentar que l’espai obriria tot l’any, tret dels dies festius nacionals, que el plec contemplava dos processos: un de posada en marxa del negoci de 66 hores setmanals i un de funcionament de 88 hores setmanals i que es demanaria un estudi del personal i un pla de negocis, de màrqueting, de disseny de processos, de recursos humans i de posicionament al mercat, on s'incloïa la recerca d’un nom de la mà d’una empresa especialitzada en un termini de tres mesos. González va puntualitzar que el nom l’acabaria escollint el consistori, així com el registre, la marca i el domini, que serien propietat de l’Ajuntament. González va explicar que es donaria llibertat al concessionari per a prioritzar les aigües termals o les aigües de mar, en funció de la parcel·la de negoci, i va destacar que s’exigiria un balneari de qualitat, i, en aquest sentit, el concessionari hauria de presentar un informe trimestral de serveis, d’instal·lacions, de neteja i de desinfeccions i s’impulsaria una comissió de seguiment per part de l’Ajuntament. González va comentar que la durada s’allargaria fins al final de la concessió, aproximadament uns deu anys, i no seria prorrogable, i va detallar que el contracte aniria a risc i ventura del concessionari, és a dir que hauria de fer front a totes les despeses. González va comentar que el cànon seria de 6.000 euros amb un tres per cent d’increment anual i una carència de dos anys i l’exposició pública seria de seixanta dies i va afegir que es demanava una inversió de 529.000 euros a realitzar en dos anys. Albert Batlle de Gent d’Estrac va afirmar que els plecs confirmaven que s’estava licitant un servei d’aigua termal, ja que el recinte no complia amb les condicions que marcava la llei per ser un balneari, com per exemple acollint-se al conveni d’activitats d’oci i cultura o no especificant la figura d’un metge director, les condicions sanitàries o els serveis de salut. Batlle també va posar el focus en el fet que l’acte de reversió es va firmar l’any 2016, va celebrar la reversió de la situació dels embargaments i va demanar millorar una mica els documents per tal de no generar confusions sobre el procediment com els metres quadrats de la concessió, els espais, la durada, l’accés a l’aigua termal i a l’aigua de mar i els costos dels subministraments. Batlle va afirmar que considerava el cànon molt baix i que aquest hauria de cobrir com a mínim la despesa de Costes i va demanar que les persones que valoressin el procediment fossin experts en la matèria. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va lamentar que Albert Batlle de Gent d’Estrac posés en dubte el procés i menystingués el nou balneari i va recordar que les empreses presentarien el seu propi estudi econòmic que seria valorat en profunditat per part dels serveis municipals. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va afirmar que trobava a faltar un intent de consens entre els grups municipals, va destacar que els plecs contenien algunes dades incorrectes com per exemple la durada de la concessió i va comentar que trobava a faltar els plànols dels espais i tenir la garantia de que els nous espais adscrits al balneari formaven part de la línia marítima-terrestre i de la concessió. Arnó també va qüestionar el cànon molt baix, que no cobria les despeses de Costes, i la imputació de la divisió dels espais entre l’Hotel Colón i el balneari al concessionari, ja que aquest fet obligava a reduir el cànon de la concessió, fent que els veïns i les veïnes paguessin una part de les despeses de Costes, va denunciar el fet de no obrir ni un expedient administratiu a l’anterior concessionari STEL GROC i va recordar que els experts desaconsellaven els cànons variables a les concessions. El regidor d’Urbanisme, Miquel González, va respondre que possiblement les empreses amb els seus estudis econòmics regularien el tema del cànon i va lamentar el fet de no haver inclòs els plànols dels espais, però que per una qüestió de temps no havia estat possible i, per contra, s’havia inclòs un llistat minuciós amb les característiques i els metres quadrats, tot i que no descartava incloure els plànols a la documentació del procediment més endavant. L’alcalde Òscar Baró va afegir que a causa del poc temps de durada de la concessió i de la gran inversió que es demanava fer al concessionari calia oferir un cànon molt més reduït, com avalaven els estudis de mercat i l’assessorament professional, i va avançar que es corregirien a posteriori alguns dels punts exposats durant la sessió plenària pels diferents grups municipals, però la urgència de tirar endavant el procediment demanava continuar amb l’aprovació plenària de la concessió. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d’Estrac.

El novè punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure a l’ordre del dia l’aprovació de la continuïtat del servei de l’Escola Bressol Municipal i del pressupost definitiu per al curs 2022-2023. La urgència va ser aprovada amb els vots a favor d’ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d’Estrac. Tot seguit, el desè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la continuïtat del servei de l’Escola Bressol Municipal i del pressupost definitiu per al curs 2022-2023. L’alcalde Òscar Baró va explicar que la concessió de l’Escola Bressol Municipal es trobava paralitzada al Tribunal Català de Contractació a causa d’unes al·legacions presentades per part d’un dels licitadors. Baró va exposar que fins que el Tribunal Català de Contractació no resolgués les al·legacions no es podia continuar amb la licitació i per aquest motiu, va afirmar que el consistori es veia obligat a signar novament un contracte d’urgència amb l’actual concessionari per tal de garantir el servei durant el curs vinent. Baró va comentar que la legislació ho emparava perquè l’Escola Bressol Municipal era un servei essencial. El regidor d’Ensenyament, Freddy Freixas, va confirmar que s’estava a l’espera de la resolució del Tribunal Català de Contractació i mentrestant s’optava per aquesta fórmula amb la voluntat de garantir el servei durant el curs 2022-2023. Freixas va comentar que l’aportació de l’Ajuntament era de 104.624,73 euros i que estava pensada per a una vintena d’infants, tot i que hi hauria una matrícula viva que potser faria variar la xifra. Freixas també va explicar que durant el curs vinent hi hauria com a novetat la gratuïtat d’infantil 2 que impulsava la Generalitat de Catalunya. Albert Batlle de Gent d’Estrac va qüestionar el fet de tornar a prorrogar la concessió i a més aquest cop sense un informe de secretaria. Batlle també va especificar que el consistori hagués pogut anul·lar el procediment i refer-lo per a resoldre la situació més ràpidament. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va recordar que s’havien exhaurit totes les possibilitats de pròrroga de la concessió i va tornar a posar el focus en la gestió directa del servei. El regidor d’Ensenyament, Freddy Freixas, va respondre que les pròrrogues oficials s’havien exhaurit, però que aquesta era una pròrroga per una causa major. L’alcalde Òscar Baró va comentar que la gestió directa de l’Escola Bressol Municipal era un tema que s’havia de treballar profundament en l’àmbit polític i que no es tractava d’un tràmit d’uns mesos i va afegir que l’actual equip de govern optava per esperar la resolució del Tribunal Català de Contractació i continuar amb una gestió indirecta del servei. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC i els vots en contra de Junts per Caldes i Gent d’Estrac.

L’onzè punt de l’ordre del dia va ser la moció de Junts per Caldes sobre les costes. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va explicar que l’any 2015 el Ple municipal, amb els vots a favor d’ERC i PSC i les abstencions de Convergència Democràtica de Catalunya, va aprovar la petició de suspendre les actuacions que preveia fer l’Estat per assentar la costa del Maresme. Arnó va exposar que la decisió va aturar les tramitacions per part de l’Estat i l’elaboració dels projectes i dels estudis mediambientals. Arnó va afegir que actualment, amb la incidència del canvi climàtic, que estava provocant la pèrdua de les platges i posant en perill el front marítim, calia actuar d’urgència per a estabilitzar la costa i, en especial, les platges, que tenien tres funcions bàsiques: la de defensa del litoral enfront dels temporals, la mediambiental i la turística i va demanar mostrar l’acord amb l'estratègia de l’any 2015, retirar la suspensió i permetre que l’Estat reprengués les actuacions a la costa del municipi. Arnó també va comentar que Caldes d’Estrac s’incloïa en el tram que comprenia del Balís a la Musclera i que bàsicament la proposta apostava per recuperar els espigons i reomplir-los de sorra a fi d’estabilitzar la costa. Albert Batlle de Gent d’Estrac va coincidir en la recuperació dels espigons, però va presentar una esmena a la moció de Junts per Caldes on proposava revocar la decisió pressa l’any 2015, no donar per bo directament l’estudi de l’any 2015, obrir la porta als treballs que actualment desenvolupava l’Estat i preguntar al conjunt de la ciutadania sobre la tornada dels espigons mitjançant una consulta popular. Joan Baró de PSC va explicar que de l’any 2015 a ara la situació havia canviat força i que actualment calia preservar urgentment la costa. Baró va comentar que el projecte plantejava l’habilitació de tres espigons al municipi amb sorra de la mateixa platja i no del fons marí. Gonzalo Bonnin d’ERC es va posicionar en contra de la moció i del pla de l’Estat per coherència política i perquè el projecte perjudicava enormement el medi ambient amb la utilització de dragues, que alteraven i destrossaven el fons marí i afectaven l’ecosistema marí on es llençava la sorra, i la construcció dels espigons, que suposava l’alteració dels corrents marins i de l’acumulació de sediments de la zona. Bonnin va proposar deixar sobre la taula la moció i convocar una taula on poder parlar del tema amb la resta d’alcaldies afectades, el Consell Comarcal del Maresme, la Generalitat de Catalunya i l’Estat, elaborar un nou informe més respectuós amb el fons marí, que tingués en compte les noves visions i les últimes tecnologies, i obrir un procés participatiu on s’exposarien les diferents visions a través d’experts per tal que posteriorment la ciutadania pogués decidir sobre la tornada dels espigons. Joaquim Arnó va especificar que no es donaven per bons els informes de l’Estat, sinó que es demanava revocar l’acord de l’any 2015, deixar elaborar els projectes als tècnics experts i després valorar-los, potser a través d’una consulta popular. Joan Baró de PSC va demanar actuar ràpidament, ja que la primera fase del projecte començaria el mes de setembre i Caldes d’Estrac formava part de la tercera fase. La moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSC i Junts per Caldes, l’abstenció de Gent d’Estrac i els vots en contra d’ERC. Tot seguit, l’alcalde Òscar Baró va donar compte del període mitjà de pagament del segon trimestre de l’any 2022 que es va situar en 33,11 dies. A continuació, l’alcalde Òscar Baró va donar compte dels nomenaments d’urgència de personal. En concret, Baró va explicar que s’havien produït set nomenaments d’urgència i una pròrroga d’agents interins de la Policia Local de Caldes d’Estrac mentre finalitzava el procediment de selecció de tres agents i de creació d’una borsa de treball que s’havia portat a terme des del consistori caldenc. Seguidament, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la delegació de l’alcaldia el 12 d’agost i del 22 al 28 d’agost, quan el primer tinent d’alcalde, Joan Baró, assumirà les funcions d'alcaldia. Finalment, el quinzè punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure a l’ordre del dia la moció de Gent d’Estrac sobre la Fundació Mercedes Torres. Albert Batlle de Gent d’Estrac va exposar que darrerament s’havien accentuat les mostres de preocupació ciutadana sobre la qüestió i va voler saber si s’iniciarien els tràmits per a declarar l’espai com a Bé Cultural d’Interès Local i garantir que en cap cas s’alienaria el patrimoni i el llegat de la senyora Mercedes Torres i l’explotació de l’espai seria sempre temporal, de lloguer o concessió, facilitant l’ús social de la planta baixa de l’edifici. L’alcalde Òscar Baró va respondre que aviat es convocaria una reunió de l’equip de treball i una reunió de patrons, després de rebre recentment l’estudi de viabilitat que permetia explorar les solucions públiques i privades. Gent d’Estrac va retirar la proposta.

PRECS I PREGUNTES

Després de més de quatre hores de sessió plenària, els grups municipals de Junts per Caldes i Gent d’Estrac van decidir presentar les seves preguntes per escrit per tal d’afavorir la formulació de preguntes per part de la ciutadania. Així doncs, els veïns i les veïnes van preguntar sobre el complex poliesportiu, els plens presencials, el consultori i la caserna policial i la Fundació Mercedes Torres.

Escolta el ple: