El Parc Muntanyà està situat a la falda sud del Puig Castellar. Antigament, el parc era el jardí de la casa d'Adolfo Montañá, natural de Granollers que, en tornar de Cuba -al voltant del 1934- va comprar aquests terrenys al centre de Caldes per a construir-se una luxosa casa.

Aquest gran espai natural dins la vila és un indret adient pel  passeig, esbarjo i tranquil·litat, envoltat de natura i d'un bell paisatge. La seva constant preservació i millora ha servit per garantir el desenvolupament equilibrat i harmònic de Caldes, tot mantenint i potenciant el seu ecosistema natural.

Gaudeix d'una gran diversitat d'espècies vegetals com ara mimoses i lliris, rosers i geranis; plantes medicinals, com la farigola, el romaní i l'eucaliptus; arbres fruiters, com tarongers i llimoners; avets, moreres i xiprers, per citar-ne alguns altres exemples, i sobretot pins.

Al llarg de la seva extensió s'hi poden trobar espais diferenciats de forma natural, una pèrgola amb vistes al mar que acull actes culturals i socials, una petita caseta de fusta i l'antiga masoveria, que serveix per fer-hi activitats i tallers.

L’accés principal és pel carrer riera 54, al bell mig del municipi, al costat de l'Oficina de Turisme i de la Fundació Palau. L’accés amb mobilitat reduïda és recomanat per la part de dalt, des de la Riera primer buscar el carrer dels pins salvà i després camí de la Torre. Es pot parar però no aparcar. Tot i que el Parc no està adaptat, és pot rodar per caminets més amples amb cadira de rodes fins a arribar a la pèrgola i gaudir de les vistes.

Una ruta guiada pel parc permet descobrir la vegetació i l'extensió d'aquest emblemàtic espai natural de Caldes i gaudir de les espectaculars vistes del municipi i el seu entorn que s'ofereixen des d'aquest indret.

Itinerari per descobrir el patrimoni natural de Caldes d’Estrac

El Parc amaga en el seu interior un interessant patrimoni natural a bracet entre la natura més feréstega i la més domesticada, entre espècies autòctones i les al·lòctones.

Un punt sobre quina fauna viu al Parc. Amb sort hi veurem esquirols, o, si més no, les abundants restes de pinyes que deixen, sobretot al voltant dels pins blancs; insectes com papallones o escarabats; un muny d’ocells com la merla, la garsa, el gaig, el tudó, la tórtora truca, el tallarol capnegre, diferents mallerengues (blava, carbonera, petita, emplomallada i cuallarga), el bruel, el raspinell i un llarguíssim etc. Tots aquests animals i plantes interactuen entre ells creant complexes relacions que permeten assolir equilibris dinàmics, si la mà de l’home no els altera.

Aquest patrimoni natural, per a la seva millor comprensió, el diferenciem en 4 ambients:

> L’enjardinament humit
De seguida que entrem al Parc ens endinsem en aquest subambient, amb plantes que requereixen força aigua o bon substrat on arrelar. Aquí hi trobem gespes, ciques, hibiscs, vinyes negres, etc.

> L’enjardinament sec
Comencem a caminar i trobem aquest subambient ubicat a la penya, impecablement batuda pel sol, seca i amb un substrat molt escadusser. Aquí tan sols hi poden viure espècies adaptades a la manca d’aigua nutrients, així com l’excés de llum, cosa que aconsegueixen a través de diferents estratègies estructurals, morfològiques o fisiològiques.
Cal destacar, com a exponent màxim del desenvolupament vegetal de la penya, la presència d’una màquia litoral composta de garric i llentiscle; una màquia, en principi absent al tram central del litoral català.

> La pineda
Un cop hem deixat enrere la màquia arribem a la pineda, constituïda pel pi pinyer, tan corrent als substrats granítics presents a bona part del Maresme. L’estrat arbori està dominat per aquest pi, amb el permís dels pocs pins blancs i pinastres que també viuen al Parc, i al sotabosc, amb més o més intervenció humana, es fa palesa la presència d’una bona colla d’espècies pertanyents als alzinars: galzerans o marfulls, per exemple.

> L’alzinar
Seguim l’itinerari i accedim a un alzinar que, si bé molt jove i esclarissat, s’encarrila amb pas ferm vers l’alzinar litoral, l’etapa més madura possible sota el paràmetre climatològic on ens trobem. Cal fer notar la sensació ombrívola, fresca i humida del seu interior.

> Les basses
Finalment, arribem a aquest últim ambient, amb una bassa “feréstega” on s’han eliminat els components exòtics (a diferència de la resta de basses del Parc que, bàsicament, contenen espècies foranes). Aquesta bassa és de gran importància per a la supervivència de diferents espècies animals i plantes, tant aquelles que necessiten un medi aquós per a viure-hi sempre, com les que hi desenvolupen una part del seu cicle vital o, senzillament, per a aquells animals que les utilitzen per beure-hi. I encara són més importants si pensem que en el nostre clima mediterrani l’aigua és un recurs escàs i altament fluctuant, tant en l’espai com en el temps.

Bones Pràctiques responsables i sostenibles per visitar el Parc

• No surtis dels camins marcats
• No agafis ni malmetis les plantes
• Respecta els animals
• Porta el gos lligat i recull els seus excrements
• No llencis deixalles
• No hi abandonis animals aliens a la nostra fauna (tenen una repercussió molt negativa sobre la fauna i la flora autòctona)

Horari Parc Muntanyà