Final del segle XIX

Durant la segona meitat del segle XIX es va estendre el costum, entre la burgesia adinerada de Barcelona, de fer estades curtes o anar a passar els estius fora de casa. Aquest costum, fins aleshores limitat a aquells que per qüestions de salut havien de fer un canvi d'aires, explica que les primeres poblacions a acollir visitants fossin les que gaudien de tradició termal, i d'entre elles, Caldes d'Estrac tenia un gran prestigi.

Fou durant els darrers 25 anys del segle passat quan Caldetes va viure el seu esplendor. L'inici se situa a les darreries del segle passat, durant el període anomenat "La Febre d'Or" —1871-1885— i, els anys posteriors, marcats per la celebració de l'Exposició Universal del 1888. Foren els aristòcrates que estiuejaven des de feia temps a Caldetes els que varen decidir construir-hi la seva residència.

El fenòmen es va anar estenent i la llista d'estiuejants il·lustres abraçava "americanos", polítics, diplomàtics i literats com és ara Apel·les Mestres, Mossèn Cinto Verdaguer i Joan Maragall. La fama de Caldes d'Estrac com a centre d'estiueig havia augmentat moltíssim i la vida social dels nouvinguts girava a l'entorn de l'establiment Colon, situat a primera línia de mar, que era el centre de reunions de burgesos, polítics i intel·lectuals. Aquesta situació es va perllongar fins que va esclatar la Primera Guerra Mundial.

Inici del segle XX

Arran del conflicte bèlic (1914-1918) va començar un altre període de desenvolupament a Catalunya que va tenir com a protagonistes els nous rics de la burguesia industrial: gent de Barcelona, Sabadell i Terrassa, principalment, que, entre els anys 1917 i 1920, es varen fer construir les mansions modernistes i noucentistes al Passeig dels Anglesos.

Aquells primers estiuejants aristòcrates varen perdre protagonisme davant la joventut i els nous costums de l'època. El Colon, que es va mantenir com a eix de la vida social, es va adaptar a les circumstàncies i esdevingué un casino de joc (1918). Això va atraure encara més la incipient burgesia dels nuclis industrials i tèxtils. Caldetes i Sitges eren, amb una certa rivalitat, les poblacions costaneres d'estiueig amb més prestigi.

El Casino Colon fou conegut internacionalment. Circulava un ferrocarril anomenat la "Fletxa d'Or", que anava directe de Barcelona a Caldetes, i, fins i tot, es va construir un petit camp d'aviació, en el qual aterraven les avionetes que transportaven els jugadors.
De Caldes en deien la Niça catalana. Això explica els noms de Passeig dels Anglesos i Fletxa d'Or, ja existents a la ciutat francesa.

L'ambició d'aquella gent era espectacular. Nous projectes preveien un hotel casino al costat del camp d'aviació i un creixement esplendorós per a Caldes, que mai no es va arribar a complir. L'any 1924, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el joc i el Colon va haver de tancar el casino. Això va marcar la fi d'una etapa.