Ajuntament de Caldes d'Estrac

El 1715 Caldes d'Estrac s'emancipà i es convertí en un municipi independent, però tan petit que es limitava a l'església, el brollador d'aigües termals i els terrenys adjacents. Des d'aleshores, la reivindicació de territori ha estat una constant en la història de la vila.

L'any 1849 hi va haver una primera ampliació de terme cap a Arenys de Mar que, bàsicament, va afectar uns terrenys de la part baixa del municipi sobre els quals s'assentava la vila nova de Caldes i que incloïen els carrers de Sant Josep, Sant Pere, Santa Teresa i una part del Camí Ral, entre d'altres.

Posteriorment, l'any 1929, hi va haver una segona ampliació del terme de Caldes, de la zona de la Santema fins a Sant Pere Abanto, segons la qual el municipi adquirí els seus límits actuals de llevant.

Actualment, Caldes d'Estrac és el quart municipi més petit de Catalunya, amb 0,74 km2, després de Puigdàlber, a l'Alt Penedès, amb 0,40 km2, Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, amb 0,68 km2, i Badia del Vallès, amb 0,70 km2.