Deixem a Mishima l´honor d´encendre la primera nit del festival, amb una companyia molt especial: els poetes Martí Sales i Maria Sevilla i la filòsofa Marina Garcés. Després de sorprendre a tothom amb “La diablessa”, adaptació al català de l´èxit planetari de Xavi (“La diabla”), Mishima van perfumar aquesta primavera que tant ens menteix amb la segona edició de La nit de les roses a La Paloma, tret de sortida a la seva gira d´estiu que va ratificar la tremenda solidesa d´un directe que és comunió i és catarsi. En el segon aniversari del seu darrer àlbum, L´aigua clara, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix), Alfons Serra (bateria) —i ara també amb Bernat Sánchez (teclats)—, guarden fidelitat a la distància curta, al contacte estret amb el públic, a la comunicació horitzontal d´un repertori que ja és història. Cançons com rastres de pintallavis, que parlen del declivi de l´home públic, aquell que trucava a casa, recollia les fotos i pagava la multa, però que mantenia la set tota la vida; cançons que ens van ensenyar l´ordre i l´aventura, que no existeix l´amor feliç, que l´ànsia cura i que ho som tot i res. Una manera molt personal d´entendre el rock, allà on es troba amb la chanson, Tin Pan Alley i l´indie, que —nou discs d´estudi i centenars de concerts després— ha jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra. Ja ens van acompanyar el 2020, en una edició molt especial marcada per la pandèmia, i ara que les mascaretes ja són història, volíem tornar-los a tenir amb un format especial i pensat per al POESIA i +.