Donar noms a les coses es un misteri. I és aquest misteri el que transita l´exposició. Podem posar noms a tot el que ens envolta, podem associar-hi sons i formes. Tot i saber que hi ha alguna cosa que s´escapa –com deia la poeta: les coses son el que son i allò altre i molt més– hi ha una cosa que es queda: el compromís. Compromís amb allò dit, amb allò anomenat, amb allò signat. I es aqui on Enric Farrés Duran produeix una serie d´obres on es pregunta per la materialitat de la paraula que ens identifica, pel seu so, per la seva forma, per la seva capacitat de certificar i crear unes condicions on la veritat pugui creixer com un fong, es a dir, en altres paraules, per la possibilitat de donar per bona, potser, alguna cosa.