A partir de textos de l´inèdit Hic de Víctor Sunyol, Desig de ser es presenta com una lectura/improvisació amb estructura de sonata clàssica. Text i música s´alien i es fonen passant per molts diversos estadis i paisatges sonors i textuals.

Veu i música segueixen un esquema dialògic (que és a la base de Hic) trenant significants i significats, seguint també l´estructura del text, polimòrfica i polirítmica.

La improvisació, que pren com a base la resposta a l´estat de l´altre actuant i la persecució d´estats i moments únics i efímers, defineix l´espectacle com a un concert a dues veus allunyat d´una lectura musicada o d´una música acompanyada de text. Podria dir-se que cada sessió és l´escriptura d´una partitura músicovocal diferent composta a partir dels mateixos elements musicals i textuals de partida.