Mirada interior és un llibre realitzat a quatre mans, que recullen 30 poemes d´amor escrits per Dario Olaortua acompanyats, cadascun d´ells, d´un gravat realitzat per l´artista Catherine Lorton.

Catherine Lorton, nascuda a Roanne (França) però que viu des de petita a Catalunya, fixa la seva mirada encuriosida cap a l´Art arran dels Surrealistes i, concretament, del “Manifest Surrealista” d´André Breton. Amb la voluntat de fer, com Miró, una mirada interior i expressar paisatges interns i pensaments onírics, sense coherència aparent de composició o de figuració, Lorton sintetitza les seves vivències i idees en formes i colors que obeeixen a les grans preguntes que tot ésser humà es fa, les que tenen resposta i, sobretot, les que no. És també una investigadora en antropologia pel que fa a la dona i el seu rol que encara avui, en moltes cultures, no té entitat pròpia i la imagina com un petit botó cosit en algun lloc endogàmic. Aquest paral·lelisme entre un botó, humil però de caràcter estrictament útil, i la dona és un símil perfecte per desenvolupar plàsticament formes orgàniques i arrodonides, que evoquen en cada element una realitat onírica que defineix com a “botonisme”. En el cas de l´amor, i de la mà poètica de Dario Olaortua, els seus botons s´acosten, es toquen, es besen i prenen formes i colors intensos com ànimes cegues carregades de passió.

Dario Olaortua, nascut a Barcelona però arrelat a Argentona ja que els seus avantpassats eren propietaris de la finca El Viver des dels inicis del segle XIX, va descobrir tard que el seu món era el de l´art, després d´estudiar, per qüestions d´influències familiars, economia, dret i temes industrials sense sortir-se´n del tot, tal i com ell mateix apunta. Va ser impulsor de la galeria Joan de Serrallonga, a Barcelona que va durar deu anys i que econòmicament no va reeixir, però Olaortua no va desistir i va iniciar el projecte Setba, un espai obert a l´art i la cultura en un sentit ampli, que més tard es va convertir en Fundació que fa servir l´art com a eina de solidaritat amb els col·lectius més afeblits de la nostra societat, amb projecte amb persones amb discapacitat, presons, centres de salut mental, etc. La poesia la practica des de l´adolescència tot i que no és fins fa ben poc que es decideix a publicar-la. Aquest és el seu segon llibre, després de La Riera, llibre fet amb pintures de Miquel Arnau. Tal i com explica Oriol Izquierdo a la introducció del poemari il·lustrat, «Som davant una sèrie de poemes romàntics en què sentim, paraules dites a flor de pell, l´exaltació de l´amor, la joia de viure, l´enyor intens però ja conformat de Verònica, la passió exultant, els paisatges i les ciutats on ens hem estimat. Tenim la impressió que ens parla un cor amb la mateixa facilitat amb què batega. Amb la despreocupació i la generositat amb què ens reben els amics a casa quan són amics de debò.»

Es recomana inscripció prèvia al 93 791 35 93 o fp.info@fundaciopalau.cat

Entrada lliure tant a la presentació com al museu els dies 10,11 i 12 d´octubre.