El nou disc de Joan Colomo és una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada.  D’orígens navarresos i amb arrelament als turons del Montnegre, Colomo dóna dues voltes a la música del país i ens descobreix unes cançons que s’enfronten a la realitat a través de l'amor per les relacions humanes i del contrast entre la seva candidesa formal i l’agressivitat de fons dels temes que canta.

Joan Colomo es mou entre l’eclecticisme musical, allunyat ara dels cànons del rock, per aprofundir en instruments acústics, arranjaments orquestrals i a vegades també sonoritats de cabaret conformant una musicalitat pròpia.

Aliat amb el seu company a The Unfinshed Sympathy, Iban Puigfel, d'Arenys de Mar, i acompanyat per vells amics com Narcís Prats (bateria de La Célula Durmiente), Xavi García (baixista de Zeidun i bateria d'Els Surfin 'Sirles), així com Inés Mtz. de Barnús (parella musical a la Cèl·lula i en la vida real), Dani Navarrera (Lluna Roja, Panoràmica) i Marçal Calvet (Orquestra de Sant Celoni, Mumusic Circus), Joan Colomo ha trobat un nou vehicle d'expressió, probablement el més personal i íntim dels molts que ha pilotat en la seva prolífica carrera musical, situant-se sens dubte com un dels cantautors més autèntics i innovadors del nostre panorama musical.

Les Sueques és una banda que des de lletres punyents i una actitud dadaista, juga amb el punk, el rock i amb els clarobscurs de les melodies pop. Hi ha una baixista que canta (Blanca Lamar) una guitarrista que balla (Tuixén Benet), una teclista que toca molts instruments (Raquel Tomàs) i un bateria valent (Pau Albà) . Acaben d'enregistrar l'EP Les sueques. Es fan les sueques però no ho són.