Els més de vint anys d'estiueig de Joan Vinyoli a Begur feren sorgir en més d'una ocasió i a través de diversos llibres, el seu “càntic vivent”. Eren dies de vacança que li permetien fugir de la rutina de l'home i deixar anar completament el poeta, que discorria envoltat de bons amics i d'un paisatge abrupte i alhora paradisíac amb el blau de la mar interrogant-lo constantment.
Josep Pla, era fill de Palafrugell i, per tant, coneixia perfectament els racons i els personatges que configuraven el seu paisatge natal; un paisatge que té el mar com a gran protagonista, un mar farcit d'històries i d'enigmes sobre els quals especular o imaginar.
Tenim, doncs, dos testimonis d'un paisatge que alhora van ser i són dos destacats representants de la nostra literatura, encara que la seva feina caminés per viaranys diferents: el de la poesia en Vinyoli i el de la prosa en Pla.