Nascuda a Tremp el 1949, és novel·lista i professora de secundària. Va passar la infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, la va ajudar a veure el món d´una altra manera. Ella mateixa ho explica: “Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant, trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d'hores al Sobirà”.

Més tard, el 1964, es va traslladar a Barcelona a estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Central. En acabar els estudis, va iniciar la seva tasca com a ensenyant, que sempre ha simultaniejat amb una altra dedicació, intensa, la literatura:
“La meva va ser, només, una migració cultural. Vaig arribar a Barcelona als catorze anys, el 1964, per continuar el Batxillerat. Aleshores no sabia que esdevindria la meva ciutat.

Aquest fet es va produir molt més tard, quan ja havia acabat Filosofia i Lletres a la Universitat Central i em decidia a buscar feina en el camp de l'ensenyament”.
Els seus primers llibres són una revisió de l´univers rural de la seva infantesa, feta amb una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra, amb unanimitat de vots del jurat, i que va tenir una molt bona acollida per part de públic i lectors. Després, sense abandonar els seus móns, publica també els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or van suposar, durant aquests anys, la confirmació d'una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació.

A poc a poc va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans. D'aquesta darrera època s'han de destacar les novel·les Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).  El 2014 publica  En la pell de l´altre.

Maria Barbal ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000). En l'actualitat alterna l'escriptura amb la docència. L'any 2001 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i, entre altres premis, també ha rebut el premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009).

Maria Barbal és una de les escriptores en llengua catalana que més premis ha obtingut en l´exercici de la seva vocació: Premi Joaquim Ruyra de narrativa
juvenil (1984): Pedra de tartera; Premi Joan Crexells (1985): Pedra de tartera; Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove (1986):
Pedra de tartera; Premi de la crítica, de narrativa catalana (1992): Càmfora; Premi Nacional de Literatura Catalana, de narrativa (1993): Càmfora; Premi de la Crítica Serra d'Or, de novel·la (1993): Càmfora; Premi Cavall Verd-Blai Bonet, de narrativa (2000): Carrer Bolívia; Creu de Sant Jordi (2001); Premis Literaris  de Girona-Prudenci Bertrana, de novel·la (2005): País íntim; Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009): per la seva trajectòria; Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2010).