Acostumats a veure l´Enric Casasses amb bandes de rock and roll —encara que siguin tan sui generis com Don Simón y Telefunken, Triulet o la Bel Canto d´en Pascal Comelade— és un plaer veure´l explorar amb tant d´encert una vessant més clàssica. El jove pianista i compositor Daniel Ariño ha musicat un recull de poemes inèdits d´en Casasses i n´ha fet un cicle per piano i veu —tan parlada pel mateix poeta com cantada per la Maria Mauri. Ariño beu de mil estètiques diferents: del modernisme al flamenc i de l´impressionisme al jazz. Aquest eclecticisme li escau als versos d´en Casasses, que de tot fa font i n´esquitxa poemes d´una rara saviesa gens alliçonadora i més aviat divertida, popular i apassionada.