La millor manera d'entendre i apropar-se al significat que vol donar F. Mompou a la seva composició, la “Música Callada”, és transcriure el text que el matèix compositor escriu i fa servir de introducció als quatre quaderns que formen aquesta obra extraordinaria i que fa referència als versos del “Càntic Espiritual” de Sant Joan de la Creu, d'on surt el títol.

“El gran poeta místic, Sant Joan de la Creu, canta en una de les seves poesies: “La música callada, la soledat sonora” intentant expressar així l'idea d'una música que seria la veu matèixa del silenci. La música que s'ascolta a sí matèixa en la seva veu “callada”, és a dir que “calla” mentrestant la solitud es torna música.”

F. Mompou

Aquest, crec, és l'esperit en que s'ha d'entendre i copçar aquesta música tant inefable. La búsqueda del Silenci interior d'on surten les melodies més pures i “virginals” en la constant necessitat de F. Mompou de penetrar en els místeris i en l'essència gairebé primigènia de la propia música. No cal dir més.

Sira Hernández