Artaud, el poeta alienat que udolava en plena revolta, va ser visitat, en la marginació i l´aïllament, per Josep Palau al sanatori mental. Què va passar en aquells encontres que Palau passés de la visita a l´obsessió? Qui sent els mots d´Artaud, qui toca la poesia d´Artaud, rep un experiència de cos, una ferida per sempre. Oir Artaud en català per la mà altra de Palau i la veu d´Altaió és una experiència demiúrgica, d´esborrament del que som i d´esborronament. De trànsit. De joia en el sofriment de revolució i profanació.