La poesia en castellà de les dues darreres dècades del XX s´ha dividit en dues formes d´entendre el fet poètic, una poesia dita «de l´experiència» i una d´essencialista dita «del silenci», dos extrems d´una complexa aventura poètica. A mesura que es consumeix el segle, s´eradica aquesta dualitat bel·licosa. Amb l´aparició dels nous poetes nascuts als 80 i principis dels 90 podem dir, ni que sigui a tall metafòric, que la poesia pateix un procés similar al 15-M. Berta Garcia Faet (València, 1988) i Sara Torres (Gijón, 1991) són dues de les grans veus d´aquest nou camí que s´obre, aquell que no perd de vista els problemes de la postmodernitat i alhora treballa el recurs a l´emotivitat o empra el to alçat i ferm de l´èpica