Ens va tornar a deixar corglaçats l'any passat amb "Llibre de revelacions", que tanca la trilogia iniciada amb "Certesa de la llum" (2014) i "Boscana" (2018). Laia Llobera és una rara avis de la poesia catalana actual. I en poesia res millor que ser una singular excepció. La seva poesia és una exploració, és una comunió, un sender espiritual. Nascuda el 1983, s'ha caracteritzat per una mirada profunda i un alè còsmic, una escriptura que, com diu Tònia Passola, ens “relliga a les arrels ancestrals de la humanitat”. És per això que ens va sembla el nom ideal per aterrar en un espai, l'església de Santa Maria de Caldes d'Estrac, que se suma als diversos espais singulars del Maresme que acullen els recitals del Poesia i +. Si fins ara teníem '´església com a teló de fons de les actuacions del parc de Can Muntanyà, ara hi entrem, de la mateixa manera que Laia Llobera ens permet endinsar-nos de nou en l'ànima i deixar-nos de mirar en la distància. Amb uns retaules traçats amb paraules retallades —trams de vida— i unes arquitectures plenes de buits —la llum—, Laia Llobera és una celebració íntima i encoratjadora.

I després dels versos de Laia Llobera, quina millor combinació que les cançons de Ferran Palau en format acústic i tot sol a l'altar. No és la primera vegada que Ferran Palau passa pel festival, ni la segona, però no ho havia fet mai en un format tan íntim: sense cap altre acompanyament que la seva guitarra, podrem escoltar com ressonen els versos i els acords de Ferran Palau entre els murs de l'església, com s'enlairen fins al cel amb un dringar suau i una cadència harmoniosa. Com Laia Llobera, Ferran Palau sempre ha incorporat, a la seva veu vellutada, una mirada mística i transcendent, un arrelament que d'una manera despreocupada cura ferides, mira més enllà de la matèria i celebra l'amor de cada dia. Des dels seus primers discos en solitari, "L'aigua del rierol" (2012) i "Santa Ferida" (2015), fins a l'últim, "Parc" (2021), Palau ha anat dibuixant una poètica molt particular, íntima i oberta, que ha aconseguit arribar a tota mena de públics, que s'han fet seves les seves cançons introspectives i quotidianes. I així acabarem aquesta litúrgia pagana tan particular, que ens menarà de nou cap a la Fundació Palau per acabar aquesta primera jornada a Caldes d'Estrac.