Èlia Llach traça un gest i dibuixa unes línies, fins ara invisibles, entre algunes peces exposades a la col·lecció Palau, unint-les i dotant-les d'una nova lectura. Com deia Palau, la seva obra no s'havia d'entendre com un fi sinó com un mitjà d'exploració i d'experimentació. Així, l'artista Èlia Llach provarà d'explorar nous fils a partir d'algunes obres de la col·lecció: des dels dibuixos sense rostre de Mompou, o el cos fragmentat d'un arlequí de Gargallo, fins a la trobada amb el teatre d'Artaud. Èlia Llach ens convida a acostar-nos i reinterpretar aquestes obres des de la contemporaneïtat, i potser, entre aquests espais imaginaris, entreveure la figura de Palau.