Josep Palau i Fabre va descobrir els pensadors grecs presocràtics a principis dels anys quaranta, durant la seva etapa universitària, gràcies especialment a les lliçons impartides per Xavier Zubiri. De la (poca) obra que ens ha pervingut dels diversos filòsofs grecs antics, li va cridar especialment l'atenció aquell reguitzell de fragments aparentment desconnectats els uns dels altres que constituïen el llegat d'Heràclit (s. VI-V aC). La lectura d'aquelles frases de sentit obscur el va acompanyar durant dues dècades llargues fins que, a mitjans dels anys seixanta, va decidir emprendre un projecte singular que constituïa tota una novetat en termes interpretatius: Palau i Fabre va imaginar que aquells fragments, en realitat, eren respostes a tot un seguit de preguntes que no havien arribat fins a nosaltres. Entendre Heràclit, doncs, aclarir-lo, havia de consistir necessàriament en la reconstrucció d'aquelles preguntes perdudes en el temps. Així va néixer 'La claredat d'Heràclit', una obra d'una audàcia interpretativa sorprenent.