Ajuntament de Caldes d'Estrac

En motiu de la Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre de cada any, des de en fa uns quants, ens concentrem davant aquesta senyera, com abans ho fèiem davant el monument a Lluís Companys, per commemorar la nostra Diada Nacional i expressar-nos i reivindicar-nos com a poble lliure i sobirà.

Fa 309 anys, tal dia com avui, Barcelona va esgotar la seva capacitat de resistència i va sucumbir a mans de les tropes del rei borbó d’Espanya. No només va ser una derrota militar, sinó també, el final de tot allò que representava la sobirania popular catalana.

No de grat, sinó per força, va començar una altra època. Barcelona en particular i Catalunya en general va canviar i, a part de la pèrdua de drets i deures propis, va ser també el principi de l’ordenament jurídic i administratiu que, avui, amb canvis i retocs, encara perdura.

Van aparèixer els municipis independents, els embrions de l’estructura municipalista actual. Caldes també. Fa 309 anys, gracies a la derrota, va deixar de ser la Quadra qe havia estat des de 1219 i el Carrer de Barcelona que era des de 1396, per passar a ser un municipi, en peu d’igualtat amb tots els altres.

Caldes va perdre el que tenia, i que es regulava des del Consell de Cent de Barcelona: ordenances, furs, administració, i també l’ús oficial de la seva llengua pròpia, el català, tot i que MAI va deixar de ser llengua vehicular. Alhora, va guanyar una certa autonomia, canviant la dependència de Barcelona per la d’Espanya. 

Fins i tot els Regidors o Batlles, es van haver de vestir de negre per seguir el costum castellà que va imposar l’ordenament uniformista del Decret de Nova Planta. 

Des de llavors, Caldes ha seguit el mateix progrés i les mateixes circumstàncies dels altres. Forma part d’un país, d’una nació, que avui encara malda per recuperar, en versió moderna i actual, els drets i deures que va perdre el 1714. 

Ho va fer, no sense lluitar. Hi havia Gent de Caldes dins les muralles de Barcelona perquè com a carrer fora ciutat que era, hi estaven obligats. També n’hi havia, a les ordres del capità caldenc, Francesc Busquets a les tropes del Diputat Militar que un any abans, l’11 d’agost de 1713, havien derrotat l’exercit reial, en el que la història coneix com a Combat de Caldes. 

Un combat que, si em permeteu que ho digui, avui encara continua. Cada any, ens ho diem i ho repetim, perquè és malauradament és així.

No faré cap comentari sobre la conjuntura política actual. Ni em pertoca ni segurament és el moment més adequat, però si diré que la lluita continua. 

Fent meves les paraules de l’Associació Catalana de Municipis, vull fer un especial èmfasi en la necessitat de reivindicar l’ús i la vitalitat del català com a llengua pròpia de Caldes i del país. La nostra llengua és una eina de cohesió social, d’identitat i de cultura que hem de preservar, protegir i potenciar encara més, sent capaços de transmetre-la a tota la ciutadania, a les generacions futures i en els nous canals digitals.

Des de l’Ajuntament de Caldes, continuarem acompanyat el país en tots els seus avenços socials, nacionals i democràtics, perquè pensem que les nacions i els estats no s’entendrien, ni són possibles, sense la força i l’impuls dels seus pobles.

Es per tot això, que per ser fidels a la nostra particular, petita, però intensa història de poble, i a la general i compartida per tota la resta de pobles catalans que avui, en motiu de la Diada Nacional diem alt i fort 

VISCA CALDES 

VISCA CATALUNYA

Caldes d’Estrac, 11 de setembre de 2023