El Ple de l’Ajuntament va donar suport a la proposta presentada per l'alcaldia que,a més de denunciar de manera inequívoca el tracte fiscal discriminatori i el dèficit d'inversions vers Catalunya que durant anys han practicat els governs de l'estat espanyol de diferent color polític, proclama "el dret democràtic dels catalans a decidir lliurement el seu futur col·lectiu, sense pressions ni amenaces".

L'Ajuntament caldenc, a més, es compromet "a ser part activa de la construcció nacional", manifestant al mateix temps "el dret del poble català a decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per a garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic i el foment de la cultura i la llengua catalana".

Així, el Consistori s'adhereix a la resolució del Parlament de Catalunya del passat 26 de setembre del 2012 de suport a la realització d'una consulta a la ciutadania que permeti discernir sobre la possibilitat –que l'Ajuntament també comparteix- que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa.

Al final de la sessió plenària de dilluns passat, en el torn obert de preguntes, una persona del públic -que es va identificar com a representant de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)- va mostrar la seva disconformitat amb el fet que l'Ajuntament no debatés una proposta que s'havia presentat als dos grups polítics municipals (CiU i PSC) de possible adhesió a l'Associació de Municipis per a la Independència (AMI), malgrat que ambdós grups de manera conjunta i per escrit, ja els havien contestat que aquesta proposta fóra millor deixar-la per després de la comtessa electoral del proper 25 de novembre.

En aquest sentit, l'alcalde, Joaquim Arnó, que no va voler rebatre públicament la interpel·lació del membre de l'ANC per tal de no evidenciar un enfrontament que no existeix, ha declarat que “la resolució que ha aprovat l'Ajuntament de Caldes d'Estrac no pot ser més clara i explícita a favor del dret a decidir dels catalans i catalanes. A trenta dies d'unes eleccions al Parlament, no corresponia als regidors caldencs manifestar-se més enllà d’aquesta posició, absolutament democràtica i respectuosa amb la llibertat d’opinió, expressió i vot de tots els ciutadans caldencs a qui representen. Si el Parlament de Catalunya, òrgan sobirà de la representació popular ciutadana així ho va interpretar, no veig perquè l'Ajuntament havia de ser diferent. Altra cosa serà després de les eleccions del 25N”.