AJUNTAMENT DE CALDES D'ESTRAC
Plaça de la Vila s/n | 08393 Caldes d'Estrac | 93 791 00 05
Modest Guinjoan va oferir una interessant conferència divendrespassat a La Fabriqueta dins el cicle "Dret a Decidir" que organitza l'Ajuntament. L’economista va explicar els models econòmics de països com Àustria o Dinamarca perquè aquests –junt a Bèlgica, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos i Suïssa- són els més avançats a nivell social i econòmic i són un bon exemple de tot el que caldria assolir a Catalunya en aquests àmbit per a poder obtenir la viabilitat econòmica i social en cas d’independència, perquè la via espanyola “està totalment descartada”.
Guinjoan parteix d’una anàlisi realista dels problemes més rellevants que el país afronta, des de les pensions a l’energia, la seguretat, la salut i la tecnologia. Per a cadascun d’ells s’identifiquen els principals reptes i oportunitats de la Catalunya independent. “La independència no és garantia d’èxit, sinó d’oportunitat d’obtenir aquest èxit”, va dir. Per assolir-lo, va assegurar “cal el disseny i posterior aplicació de polítiques per a aconseguir un teixit productiu més competitiu”.
Modest Guinjoan va fer un repàs de tot el sector econòmic actual, tant privat com públic i les vies per fer canviar aquest context “poc competitiu, molt endeutat i amb un excessiu nombre d’aturats”. Així, seguint els models austríac i danès, el que es planteja és la tendència a la “concertació, amb polítiques actives en formació i un seguiment més personalitzat a les persones en situació d’atur, a més de potenciar un sistema productiu que generi llocs de treball amb la conseqüent millora de sous”, va afegir Guinjoan, “això també ha de dur a l’arribada de gent de més nivell adquisitiu i la potenciació del coneixement, que ha de portar a Catalunya empreses competitives a nivell internacional”.
Important fer notar que tan Guijoan en la seva exposició, com el text del llibre que es presentava “Com Àustria o Dinamarca”, inclouen propostes concretes –a més de les ja relatades- sobre les quals els dirigents i els ciutadans de peu, tard o d’hora s’hi hauran de pronunciar i que en el seu conjunt, en cas de ser acceptades, dibuixarien un escenari econòmic i social que permetien la viabilitat de la Catalunya independent.