Objectiu aconseguit, el Festival de Poesia i + de Caldes, en la seva novena edició, ha estat això: un allau de propostes poètiques però sempre amb aquell punt extra de superació contínua per vessants inesperades. La primera en trencar el gel va ser la exposisió qeu oferia la Fundació Palau de videopoesia de la ballarina Sílvia Sant Funk, amb un tast de videopoemes que s'englobàvem sota el títol:  Sons i malsons. Sens dubte però, el plat fort del dia va ser el recital de Paco Ibàñez, al Parc de Can Muntanyà. El cantautor va centrar el seu repertori en el seu darrer disc, influenciat pels eterns poetes llatinoamericans com Neruda. 

Durant el vespre del divendres 4 de juliol, va destacar una de les actuacions més esperades: el concert d'Albert Plà, en un to intimista, en solitari. Divendres, però els amants de la poesia vam poder gaudir també de l'anomenada Poesia de Combat, de David Caño i Blanca LLum Vidal, i de la barreja explosiva de Marçal Font i el grup de free jazz Blow. Dissabte es va arribar al moment culminant del festival amb el que ja és un clàssic d'aquesta oferta: La Nit de poetes, que va reunir a tres poetes de tres generacions diferents: Carles Hac Mor, Susanna rafart i Mireia Calafell. El bvespre s'havia iniciat amb Vicenç Altaió i Martí Sales, i el va tancar el recital Liebslied: de Toti Doler Trio i Gemma Humet. Finalitzant la primera part del festival: la nit del diumenge al Parc de Ca l'Afaro, de LLavaneres, els protagonistes van ser: Aleix Bou Quintet, Sanjais i Mazoni. 

Encara sense haver acabat d'assimilar tots els conceptes presentats durant la primera part del Festival, el públic ja es trobava davant una nova escomesa d'idees, reflexions i autèntiques declaracions dels poetes més avessats.

El dijous 10,  Biel Mesquida i Pepa López van recórrer sis-cents anys de la literatura catalana. Un recital íntim per la singularitat de l'espai del pati de la Fundació, però també per l'ambient a vessar de gent disposada a fruir d'una poesia inmortal.
 
La nit de divendres el Festival es va obrir a l'electrònica i al queer amb Voz Mal, Jansky i Hidrogenesse. Jaume Ferrete  va sorprendre amb Voz Mal presentant una performance dosificada que obria nous codis conceptuals i artístics carregats d'intencionalitat pop.
 
El dissabte tot va començar de matinada poc després dels darrers compàs d'Hidrogenesse. Amb el despuntar del sol, van ressonar els primers versos de l'Odissea d'Homer, en la traducció de Carles Riba i  la veu d'Oriol Ponsatí Murlà. Acte seguit va començar amb força el concert  d'Andreu Subirats, el poeta tortosí acompanyat de Diego Burián i Roger Blàvia, que en plena connexió musical desplegaven l'esperit del disc On vas a peu. La pluja aturà per uns instants el concert. Tanmateix, desafiant els déus, Adrà Puntí va entomar la guitarra acústica i l'harmònica i es va ficar a tothom a la butxaca. 
 
El darrer dia del Festival estigué dedicat al centenari del poeta de la generació beat, William Burroughs i a l'esperit de la contracultura.  David Castillo i Max Besora van fer una lectura de textos de l'escriptor nord-americà i de poetes de la contracultura catalana com Albert Subirats, Pau (Malvido) Maragall, Marcel Pey, Genís Cano i d'altres. A les 9 en punt va començar un dels plats forts del Festival. Lydia Lunch, la musa de l'underground del Nova Yoprk de finals dels setanta, acompanyada de Mau d'Esperit i armada d'una veu molt potent i d'una guitarra, llançava versos contundents, acompanyada d'un registres sonors que l'embolcallaven. Pere Almeda, director de la Fundació Palau dona les gràcias a tots els que van participar i col•laborar per fer possible un any més el festival poètic.