Set anys de lluita

La tenacitat i persistència de l’alcalde Joaquim Arnó, juntament amb la bona predisposició i col•laboració del Departament de Costes de la Generalitat han estat claus per a que el procés acabi bé. Un procés que va començar quan, a l’accedir a l’alcaldia al juny de 2007, Arnó es va trobar sobre la taula una disposició de la Demarcació de Costes de l’Estat que obligava a l’enderrocament dels quatre mòduls de la platja, atès que el seu període de concessió de 20 anys (1986-2006) s’havia sobrepassat amb escreix i no hi havia cap possibilitat de pròrroga ni renovació. 

Les condicions del 1986 ho establien molt clarament, per molt que l’Ajuntament demanés per escrit aquesta pròrroga a principis del 2005, essent alcalde Josep Mª Freixas (PSC) i s’obtingués la negativa més rotunda.

S’evita l’enderroc i s’aconsegueix nova concessió

Arnó, primer va recórrer amb èxit contra l’enderroc i després va procedir a demanar una nova concessió pels quatre mòduls (febrer 2009) que de seguida es va veure escapçada amb el nº3, el de la punta dels Tres Micos, perquè, al ser nova petició, no valien les condicions anteriors i ara s’havien d’adaptar a la normativa que fixa la Llei de Costes sobre la distància mínima entre mòduls de servei. Per això, la concessió que es va atorgar el 15 de setembre de 2010 només va afectar als altres tres mòduls.

Salvar el mòdul nº 3

La única solució possible que l’Ajuntament va poder plantejar per salvar el nº3, va ser la del seu trasllat uns metres més enllà, però tant l’anterior adjudicatari del mòdul com alguns veïns, partits polítics i altres instàncies es van afanyar a al•legar que la nova zona proposada no acomplia els requisits tècnics necessaris i, al demanar que es mantingués en el seu lloc anterior, la única cosa que van aconseguir és que el Ministeri es negués a incomplir la llei i decretés de nou el seu enderrocament, tal com al 2006 ja havia fet també amb els altres mòduls.

Fou llavors, voluntat i decisió de l’alcalde Arnó es va posar novament de manifest, fins i tot a despit dels qui l’acusaven injustament de ser el culpable del “nou” enderroc del mòdul 3.
Primer, va frenar de nou l’ordre d’enderrocament i després, amb el suport de tot l’equip jurídic, administratiu de l’Ajuntament va iniciar tot un nou camí administratiu per fer realitat la seva promesa pública de que “mai  permetria que Caldes perdés cap mòdul dels que tenia”

Es planteja la solució

El proposta de sortida no era fàcil, però si intel•ligent. Consistia en demanar que el mòdul 2, el de la Platja de les Barques, canviés de titularitat sense perdre cap de les seves condicions i passés a ser inclòs dins el domini públic portuari que hi te la Generalitat des de fa molts anys, el mateix domini que en el seu moment va impedir que es desmantellés tota la zona de varada quan el Ministeri de Foment va aportar sorra a vessar  (2001-2003) i es va carregar tots els altres espigons de la platja de Caldes.

Si s’aconseguia aquest canvi d’adscripció, automàticament quedava resolt el problema de la distància entre els altres mòduls i per tant es podria autoritzar novament el nº3 allà on sempre ha estat.

2014: De nou, quatre mòduls a la platja

Finalment ara això s’ha aconseguit. El passat 18 de juny de 2014, per resolució ferma del Departament de Territori i Sostenibilitat, es va excloure el mòdul 2 de la concessió de Costes del 2010 i se’l va incorporar al domini públic portuari de la Platja de les Barques i ara, també per resolució del Departament, el passat 30 de juliol s’ha decretat la viabilitat del mòdul nº 3 i se l’hi ha concedit a l’Ajuntament fins el 2025 per a que es pugui licitar i reconstruir de nou.

Després d’aquesta llarga i complicada negociació, finalment s’ha aconseguit el que es volia i que l’alcalde va dir que es faria: Caldes tindrà els quatre mòduls que li calen a les seva zona marítima. Tres són concessions de Costes i un és concessió de Ports, però això no importa, perquè tots quatre són iguals i prestaran idèntic servei.