Tot va començar fa 25 anys quan dos joves amics, l’Àngel Maculet i en David Salvà, van organitzar una dormida, literalment parlant, a la platja de Caldes. Al principi, tan sols 20 amics van apropar-s’hi. Al cap de dos anys la Dormida va anar guanyant popu- laritat ns a convertir-se en el que avui en dia és un Festival de platja referent a tota Catalunya. I és que la Dormida es considera el precursor d’altres festivals com el Grogui d’Arenys, les Barraques de Sitges i molts d’altres. El que va néixer per reivindicar el paper dels joves a Caldes fa 25 anys, avui en dia és un festival de música i trobada per a totes les edats on continua regnant el bont rotllo i l’esperit de comunitat amb el que va arrencar tot. Parlem amb l’Àngel Maculet, primer organitzador de la Dormida i l’En- ric Monge, actual organitzador, per fer un repàs dels últims 25 anys i desvetllar alguns dels secrets d’aquest Festival. 

Com va començar tot? Com recordes els inicis, Àngel? 

Fa 25 anys, no hi havia res per al jovent a Caldes. Amb la Dormida a la platja de Caldes volíem provocar més activitats pels joves (teatre, tallers, concerts...). Per això en David i jo, –recorda l’Àngel–, vam crear Stoc de Joc, la primera Associació de Joves de Caldes des d’on ens encarregàvem d’organitzar la Dormida. Al cap de poc temps, Stoc de Joc va desaparèixer i vam crear els Diables d’Estrac que va prendre el relleu en l’organització de la Dormida. 

Què és per a tu, Àngel, la Dormida sent un dels seus creadors? 

Per a mi, la Dormida és com un ll. Encara que es faci gran, sempre voldré saber que està bé. Ara, tot i que no estic a l’organització, sempre passo per col·laborar. Em toca el paper de més seriós. –L’Enric s’afegeix a la conversa–. Des de fa uns 10 anys que m’ocupo d’organitzar la Dormida conjuntament amb altres membres dels Diables i sempre anem incorporant generacions més joves en l’organització. S’ha de fer a poc a poc perquè, quan arribi l’hora, puguin agafar el relleu de la Dormida i assegurar que perduri en el temps. 

De què n’esteu més orgullosos? 

Sobretot estem molt orgullosos d’haver creat una festa tan grossa. A més, és molt maco veure com 25 anys després nanos que van néixer per culpa de la Dormida (riures) són ara membres de l’organització, –explica l’Àngel–. A més, – afegeix l’Enric–, estem molt contents que la Dormida hagi conservat l’esperit de llibertat i comunitat amb el que va néixer. 

Des de fa dos anys que la Dormida té pre-dormida. Podeu explicar en què consisteix exactament? 

És una manera de repartir la Dormida en dos dies i poder organitzar més activitats per a tots els públics. La idea és que la gent del poble es faci més seva la Dormida. 

Per a la Pre-Dormida de l’any passant vam poder gaudir de monòlegs a la platja. Aquest any està previst una espècie de cercavila, correquintos, que s’iniciarà a la plaça de la vila i acabarà a la platja dels Tres Micos on hi haurà sopar amb servei de bar i menjar i DJ en directe. 

Un dels enemics de qualsevol festival és el “botellón” i l’incivisme. Quines accions teniu previstes per fer front a això?

Cada any intentem millorar l’aspecte cívic del Festival i evitar que es produeixin “botellons”. Nosaltres no venem begudes als menors d’edat i si veiem que algun d’ells està bebent alcohol ho comuniquem ràpidament a seguretat perquè li retirin 

la beguda. Li donem molta importància al civisme. Tant és així que amb la col·laboració de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac, aquest any, com a novetat, instal·larem un PUNT LILA amb informació i material sobre sexe segur, drogues... sota el lema ‘No és No! ‘ 

A què creieu que és degut l’èxit de la Dormida? 

La Dormida té èxit perquè darrere no hi ha un criteri en concret, –explica l’Àngel–. No hi ha cap empresa al darrere, –afegeix l’Enric–. Som gent del poble que li posem moltes ganes i ho fem perquè tothom es diverteixi. Això és la màgia de la Dormida. Quan vam començar, –a rma l’Àngel–, la nostra idea no era atreure el màxim de gent possible i crec que això és el que atrau més al públic. El nostre únic interés era passar-nos-ho bé nosaltres, com a organitzadors, i que la resta s’ho passés també bé. De fet, estava tan clar 

que no ho fèiem per un interés comercial que sobretot, en els inicis, alguna vegada havíem hagut de fer front a pagaments importants sense saber si després sortirien els números. Ho fèiem perquè crèiem en la diversió. 

I què me’n dieu de la música que es toca a la Dormida? Hi ha algun criteri de sel·lecció per als grups que vénen a tocar? 

Al principi no hi havia cap criteri. Teníem i tenim molt poc pressupost. Ens estava bé tots els grups que vinguessin mentre ho fessin amb ganes, –assegura l’Àngel–. Venien grups petits de Caldes i de la resta de la comarca novells o no gaire coneguts. Era una plataforma per a ells i també per a nosaltres. Ja que els grups que venien de Canet, d’Arenys, Malgrat, etc. arrossegaven els seus col·legues a la Dormida. Amb el temps la Dormida s’ha anat consolidant i ha arribat a atraure un trànsit important de gent. Recordo un any que vam arribar a ser entre 5.000 i 7.000 persones, –continua l’Àngel–. 

Quin és el grup de música que després de la Dormida hagi guanyat molta popularitat? 

Sens dubte un dels grups que més il·lusió ens fa que hagin tocat a la Dormida és la Pegatina. Aquest any vénen els Buhos, que està ocupant el número 1 a les llistes de Flaix. Estem molt contents perquè molts grups volen venir a tocar a la Dormida, –assegura l’Enric–. 

Quina sorpresa ens espera enguany a la Dormida? 

No podem desvetllar les sorpreses que tenim preparades per enguany. Només podem dir que si coneixes els Diables, ja podeu imaginar el què us espera. 

La Dormida no es podria fer sense els Diables d’Estrac, oi? 

Exacte. De fet, ens agradaria agrair a tothom que fa possible la Dormida, a les més de 50 persones que formen els Diables d’Estrac i que d’una manera o altra estan implicats en el Festival. Cap de nosaltres ens dediquem professionalment a organitzar aquest tipus d’esdeveniments i li dediquem moltes hores i esforç durant l’any perquè la Dormida tiri endavant. Agrair també la tasca de la Creu Roja, el suport de l’Ajuntament de Caldes, els botiguers que hi col·laboren i especialment als veïns de Caldes. Sense el seu suport, la Dormida no seria possible, –assegura l’Enric–. 

Què li desitgeu a la Dormida? 

Li desitgem un futur llarg, –coincideixen l’Enric i l’Àngel–. Però sobretot li desitjo que segueixi amb aquest esperit “gamberro” benentès, com el d’abans. Sense malícia, –afegeix l’Àngel–. La Dormida sempre ha tingut un esperit pallasso que s’ha de conservar. És això el que agrada i atrau a la gent que vé a la Dormida. Quan va néixer la Dormida volíem demostrar que el fet de passar-s’ho bé no vol dir fer mal a ningú. I crec que aquesta idea ha viatjat en el temps. Estem molt orgullosos que s’hagi conservat l’esperit original amb el que va començar tot ara fa 25 anys, –conclouen els dos–.