El passat dilluns 30 de gener, l’Ajuntament de Caldes d’Estrac va celebrar el primer Ple municipal ordinari de l’any de forma presencial a la Sala de Plens del consistori caldenc. La sessió plenària va comptar amb la presència de veïns i veïnes i alhora va ser retransmesa en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. El primer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de les actes de les sessions plenàries anteriors: número 10 del 28/11/12, número 11 del 20/12/22 i número 12 del 28/12/22. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va insistir en el fet que les actes no recollien les preguntes i les intervencions dels regidors i de les regidores. L’alcalde Òscar Baró va respondre que els serveis jurídics avalaven que les actes complien amb els requisits legals, tot i que es treballaria per a millorar-les i es valoraria introduir els talls audiovisuals de les preguntes i de les intervencions dels regidors i de les regidores. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC, l’abstenció de Gent d’Estrac i els vots en contra de Junts per Caldes. El segon punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en la sessió plenària l’aprovació de l’increment d’un 2,5% de la retribució del personal. La urgència va ser aprovada per unanimitat. El tercer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de l’increment d’un 2,5% de la retribució del personal. L’alcalde Òscar Baró va explicar que la mesura s’aplicaria al personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac i que venia determinada pels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023. Baró va afegir que l’acord no incloïa els càrrecs electes i que des de l’equip de govern no es preveia portar a aprovació plenària durant l’any 2023 un increment retributiu similar per als càrrecs electes. El punt va ser aprovat per unanimitat. El quart punt de l’ordre del dia va ser la votació de la urgència d’incloure en la sessió plenària l’aprovació definitiva del compte general de l’exercici 2021. L’alcalde Òscar Baró va explicar que es tractava del consolidat dels comptes de l’Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) i de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. Baró va exposar que com no s’havien rebut al·legacions es portava a aprovació plenària. Baró va comentar que s’havia rebut un escrit per part del grup municipal de Junts per Caldes que havia estat contestat amb un informe jurídic. Albert Batlle de Gent d’Estrac va defensar que abans de portar el compte general de l’exercici 2021 a aprovació plenària calia una reunió prèvia de la Comissió Especial de Comptes. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va recordar que els expedients havien d’anar complets a la sessió plenària, va afirmar que l’ordre del dia no incloïa el punt d’urgència, va recordar que els punts d’urgència s’havien de notificar fefaentment als membres del consistori i va afirmar que els membres del consistori havien de poder examinar la documentació, i en el cas del grup municipal de Junts per Caldes analitzar la resposta a l’escrit presentat sobre la fiscalitat, abans de votar el punt. L’alcalde Òscar Baró va respondre que el punt d’urgència s’havia introduït durant el matí, així com tota la documentació relacionada i que l’escrit presentat per Junts per Caldes i la seva resposta era una cosa al marge de l’aprovació definitiva del compte general, ja que no tenia consideració d’al·legació. Baró va afegir que la petició de Junts per Caldes d’aturar el període d’exposició pública del compte general havia estat desestimada pels serveis jurídics, perquè es considerava que s’havien complert els requisits legals. Davant de les exposicions dels grups municipals de Junts per Caldes i de Gent d’Estrac, l’alcalde Òscar Baró va decidir deixar el punt sobre la taula per a la seva revisió i va anunciar la celebració imminent d’un Ple municipal extraordinari urgent per a portar la qüestió a aprovació plenària. El cinquè punt de l’ordre del dia va ser la ratificació del decret d’alcaldia sobre el nomenament de la secretària accidental. L’alcalde Òscar Baró va explicar que el sindicat CSIF va presentar un recurs de reposició sobre el nomenament de la secretària accidental i la Direcció General d’Administració Local (DGAL) va revisar el cas per a valorar si s’havia seguit correctament el procediment i si era adequat el nomenament de la secretària accidental, com qüestionava el recurs de reposició presentat pel sindicat CSIF. Baró va compartir que la Direcció General d’Administració Local (DGAL) va constatar que s’havia seguit el procediment de forma adequada. Albert Batlle de Gent d’Estrac va afirmar que la Direcció General d’Administració Local (DGAL) tenia raó perquè parlava d’una situació d’excepcionalitat, tot i que en el cas de Caldes d’Estrac s’havia allargat durant deu mesos. En aquest sentit, l’alcalde Òscar Baró va anunciar que durant el mes de febrer començaria a treballar al consistori caldenc un secretari de la borsa d’interins de la Generalitat de Catalunya de forma provisional i va informar que prèviament el consistori caldenc s’havia apuntat a dues vies, una per a cobrir la plaça de forma temporal mitjançant la borsa d’interins de la Generalitat de Catalunya i una per a cobrir la plaça de forma permanent mitjançant un concurs de secretaris habilitats a l’Estat que es resoldria durant el mes d’abril. Baró va exposar que el nomenament de la secretària accidental, una treballadora funcionària de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac, havia estat l’única via possible per a poder tirar endavant el dia a dia del municipi i fer avançar importants assumptes. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC i PSC i les abstencions de Junts per Caldes i Gent d’Estrac.

Tot seguit, el sisè punt de l’ordre del dia va ser la ratificació del decret d’alcaldia sobre els nomenaments dels secretaris accidentals de curta durada. L’alcalde Òscar Baró va explicar que arran de les consultes a la Direcció General d’Administració Local (DGAL) es va decidir nomenar formalment les tres persones que agafarien la secretaria accidental en cas d’absència de la secretària accidental. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i les abstencions de Junts per Caldes. El setè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació de la resolució de les al·legacions de l’associació La PEKA en relació amb la modificació de l’ordenança municipal de circulació i l’aprovació definitiva de l’ordenança municipal de circulació. L’alcalde Òscar Baró va explicar, per una banda, que l’associació La PEKA defensava els drets de les persones usuàries d’autocaravanes i, per l’altra banda, va recordar que recentment s’havia modificat l’ordenança municipal de circulació per a adequar-la a la legislació vigent i per a poder introduir la zona vermella, on es podria estacionar gratuïtament un màxim de vint minuts amb la voluntat d’incrementar la mobilitat i dinamitzar el comerç local del municipi. En aquest sentit, Baró va exposar que l’associació La PEKA va presentar una al·legació explicant que estaven en desacord amb l’ordenança municipal i demanant poder aparcar amb remolcs a la zona blava. Baró va afegir que des del consistori caldenc es desestimava l’al·legació i s’informava que es podia aparcar amb autocaravanes a la zona blava, però no deixar-hi el remolc. El punt va ser aprovat per unanimitat. El vuitè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Caldes d’Estrac sobre la Biblioteca Can Milans. L’alcalde Òscar Baró va explicar que el conveni vigent datava de l’any 1994 i que es trobava una mica desfasat legislativament. Baró va exposar que el nou conveni no presentava canvis significatius, únicament establia una petita aportació econòmica per part de l’Ajuntament, menor de l’actual, de 5.400 euros anuals per al foment de la lectura, renovacions i manteniment. Baró va recordar que l’edifici de la Biblioteca Can Milans era municipal i que el consistori caldenc es feia càrrec dels subministraments, així com de manera voluntària feia aportacions econòmiques puntuals, fets que suposaven uns 10.000 euros anuals. Baró va anunciar que aquest 2023 s’arribaria als 15.000 euros per la celebració dels trenta anys de la Biblioteca Can Milans. El punt va ser aprovat per unanimitat. El novè punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del reequilibri econòmic aplicable als exercicis 2020 i 2021 a l’empresa concessionària del servei de neteja GBI, S.A.U. L’alcalde Òscar Baró va explicar que a causa de l’increment de l’Índex de Preus de Consum dels anys 2020 i 2021 l’empresa demanava una regularització. Baró va especificar que l’import que calia compensar era 19.659,57 euros. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va preguntar el perquè no s’havia fet abans aquest reequilibri. L’alcalde Òscar Baró va respondre que el reequilibri es feia a petició del concessionari, que ho va sol·licitar formalment el passat mes de desembre. El punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC, PSC i Gent d’Estrac i les abstencions de Junts per Caldes. El desè punt de l’ordre del dia va ser la moció d’ERC per a demanar la garantia del dret a vot, actiu i passiu, de tota la ciutadania. Gonzalo Bonnin d’ERC va explicar que el dret a vot, és a dir, a triar i ser escollit, en el marc del dret a la participació en la vida política de la societat formava part del conjunt de drets civils i polítics i esdevenia una eina imprescindible de participació que havia d’acompanyar qualsevol procés d’inclusió i reconeixement social, així com esdevenia fonamental perquè les persones estrangeres poguessin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat i revertir el racisme institucional i social. Bonnin va exposar que les persones estrangeres no podien quedar apartades i privades del dret a la participació política i el reconeixement d’aquest dret era un element central per a mesurar el nivell de qualitat democràtica d’un sistema polític. Bonnin va constatar que a Catalunya prop d’un 15% de la població no tenia reconegut el dret a vot a les properes eleccions municipals i va denunciar que el dret a vot estava lligat a la nacionalitat. Bonnin va concloure demanant desvincular el dret a vot de la nacionalitat i fer de la ciutadania un concepte més ampli lligat a la residència i a la condició de ser persona, així com defensar i garantir el dret a vot, actiu i passiu, de tota la ciutadania. Albert Batlle de Gent d’Estrac va coincidir amb el plantejament de la moció presentada i en el fet de defensar que totes les persones que vivien i treballaven a Caldes d’Estrac poguessin tenir aquests drets, però va demanar modificar un seguit de qüestions del redactat de la moció. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va proposar deixar sobre la taula la moció i treballar-la conjuntament per tal de millorar alguns aspectes de fons i de forma. Bonnin va acceptar les esmenes sobre la redacció suggerides per Gent d’Estrac, va explicar que la moció era genèrica perquè defensava els drets de la població caldenca, de la població catalana i de la població espanyola i va acceptar la proposta de Junts per Caldes de deixar la moció sobre la taula per a treballar-la conjuntament amb la resta de grups municipals i portar-la a aprovació en una nova sessió plenària.

A continuació, l’onzè punt de l’ordre del dia va ser la moció de Gent d’Estrac sobre el consultori mèdic, l’atenció mèdica presencial, la comissaria de la Policia Local de Caldes d’Estrac i la sala polivalent per a entitats. Albert Batlle de Gent d’Estrac va iniciar la seva exposició recordant el posicionament del seu grup municipal en contra de les obres del consultori mèdic i de les dependències policials a la planta baixa de l’edifici consistorial i lamentant que durant aquests mesos no s’hagués facilitat un local provisional o uns mòduls medicalitzats per a garantir l’atenció mèdica presencial al municipi de Caldes d’Estrac. Batlle va defensar que l’oposició a la reforma sorgia del convenciment que s’havia pres una mala decisió pel que fa a la ubicació dels equipaments i de les diverses irregularitats detectades en la contractació dels projectes, la seva aprovació, les anàlisis tècniques, els tractaments previs, la no preservació del Pla de Protecció del Patrimoni de la façana, el preu de les obres i altres qüestions. Batlle va explicar que s’havien presentat diversos requeriments i recursos que no havien obtingut resposta i va recordar que algunes d’aquestes irregularitats les havia denunciat l’Oficina Antifrau de Catalunya per qüestions legals i administratives i l’Oficina d’Inspecció del Treball i Seguretat Social fent-se ressò dels problemes d’humitats i de gas redó, que els projectes d’obres del consultori mèdic i de les dependències policials reconeixien i recomanaven que s’havien de solucionar prèviament, tot i que no de moment no estaven contemplats. Batlle va continuar exposant que els problemes d’humitats i de gas redó s’havien confirmat a través d’una sentència judicial, que encara no era ferma, on s’establia que eren els causants directes de la malaltia d’un treballador. Batlle va afirmar que el seu grup municipal pensava que no es podien encabir dos serveis bàsics, que cada cop serien més importants i més grans, en un espai tan petit, que no compartia la fragmentació de les obres quan es tractava únicament de la planta baixa de l’edifici consistorial i que opinava que el cost de les obres era sobredimensionat. Batlle va compartir que recentment havia finalitzat la licitació de les obres del consultori mèdic i de les dependències policials i que únicament s’havia presentat una empresa que volia fer les obres per separat. Batlle va anunciar que el seu grup municipal havia detectat que la documentació aportada per l’empresa no era suficient i que havia presentat una reclamació. En aquest sentit, Batlle va proposar aturar les obres i deixar sense efecte la licitació, facilitar un local alternatiu per a atendre als caldencs i a les caldenques o un mòdul medicalitzat, acatar la resolució de l’Oficina Antifrau de Catalunya i declarar nuls els contractes de redacció dels dos projectes, iniciar el procediment de redacció d’un nou projecte per a les dependències policials que s’ubicaria als edificis en desús propers al complex esportiu municipal, iniciar el procediment de redacció d’un nou projecte per al consultori mèdic que s’ubicaria a l’edifici de la Fundació Mercedes Torres i iniciar el procediment de redacció d’un projecte de rehabilitació de la planta baixa de l’edifici consistorial per a eliminar els problemes de salubritat i habilitar una sala polivalent per a les entitats del municipi. Elisabeth Segura de Junts per Caldes va afirmar que coincidia amb el grup municipal de Gent d’Estrac en els tres primers punts de l’acord, així com en el punt setè sobre habilitar un espai polivalent a la planta baixa de l’edifici consistorial, però va demanar no especificar les ubicacions del consultori mèdic i de les dependències policials i treballar-les conjuntament entre els membres del consistori. Miquel González de PSC va afirmar que hi havia una gran raó de pes per a tirar endavant les actuacions: la població caldenca mereixia disposar d’atenció mèdica al municipi, va qüestionar el projecte dels mòduls medicalitzats presentat pel grup municipal de Gent d’Estrac i va continuar afirmant que es tractava d’una moció amb caires electoralistes sense present i sense futur. González va preguntar al grup municipal de Gent d’Estrac si havien consensuat amb la Policia Local de Caldes d’Estrac la proposta de nova ubicació presentada i va opinar que aquesta dilataria probablement els tempos de resposta dels agents caldencs, va recordar que la nova ubicació del consultori mèdic comptava amb l’aval del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i va lamentar que la voluntat del grup municipal de Gent d’Estrac fos desprestigiar l’equip de govern qüestionant els passos del projecte. González va defensar el preu de les obres del consultori mèdic i de les dependències policials avalat per un arquitecte i va concloure que des de l’equip de govern es prioritzaven dos projectes per a la ciutadania: un de salut i un de seguretat, després de fer inversions en personal, material i càmeres de videovigilància. Òscar Baró d’ERC va afirmar que es tractava de dos projectes independents que coincidien en el temps, però amb motivacions diferenciades, va defensar l’ampliació del consultori mèdic mantenint la ubicació actual, al centre del municipi, va afegir que s’havia donat resposta de manera periòdica a les al·legacions presentades pel grup municipal de Gent d’Estrac i va recordar que el projecte tècnic avalava que els dos equipaments podien situar-se a la planta baixa de l’edifici consistorial, explicant que el consultori mèdic es veuria ampliat i les dependències policials es veurien reduïdes, tot i que seria quasi imperceptible gràcies a la nova distribució dels espais, on s’eliminaven els passadissos i s’aprofitaven al màxim els metres quadrats. Baró va explicar que el projecte permetria fer una remodelació integral de les dependències policials i incloïa un sistema de ventilació i de climatització que milloraria les deficiències detectades. Baró va exigir no parlar d’irregularitats en la contractació dels projectes, ja que la suma d'ambdós projectes, descomptant la direcció d’obres, es situava per sota dels 15.000 euros i no superava el llindar dels contractes menors. Baró va afegir que els canvis a la façana serien mínims i que hi havia informes tècnics que ho avalaven. Baró va confirmar que recentment havia finalitzat la licitació, on una única empresa havia presentat una proposta per un valor aproximat de 418.000 euros per a portar a terme els dos projectes: 232.000 euros pel consultori mèdic i 186.000 euros per les dependències policials. Baró va lamentar les propostes d’ubicacions del grup municipal de Gent d’Estrac, com la Fundació Mercedes Torres, que no donaven una resposta imminent a una necessitat imperiosa. En aquest sentit, Baró va puntualitzar algunes dades sobre la sentència judicial, que encara no era ferma, i va anunciar que s’havia presentat un recurs de suplicació que resoldria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Baró va explicar que l'abril del 2019 els delegats sindicals van denunciar carències de ventilació i van demanar mesures i el maig del 2019 es van fer analítiques i es van començar a prendre accions més enllà de les pròpies del manteniment per a la millora d'aquestes. Baró va destacar que Inspecció de Treball, que va fer un requeriment a l'Ajuntament l'abril del 2021 a instàncies dels sindicats a fi de dur a terme mesures correctores que s’havien acomplert rigorosament, no havia dictat cap acta per infracció ni imposat cap sanció a l'Ajuntament, cosa que no seria així en cas de no haver-se pres les accions adequades. Baró va exposar que el treballador que va interposar la demanda judicial va deixar de treballar l'Ajuntament el 2020, i va cursar la demanda el juny del 2021, i que en la demanda es demanaven més de 20.000 euros i la sentència provisional apuntava al fet que l'Ajuntament hauria de pagar prop de 5.500 euros en veure causalitat parcial de l'afectació pulmonar que patia el demandant amb el suposat entorn de treball. Baró va matitzar que el jutjat de Mataró no havia condemnat a l’Ajuntament sinó que havia fet una estimació parcial de la demanda, que implicava avançar per part de l’Ajuntament els pràcticament 5.500 euros en un compte del jutjat de Mataró, pendents de la resolució final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Baró va afegir que la comissaria va ser inaugurada el 2010 per un altre equip de govern i que s’havia constatat, des de la seva obertura, una mala ubicació dels punts d'entrada i de sortida d'aire del sistema de climatització de la planta baixa de l'edifici consistorial i que els problemes d'humitats detectats estaven exclusivament localitzats en una paret de l'arxiu municipal, que no era un espai de treball pel personal de l'Ajuntament. Baró va explicar que des del 2019 en aquesta paret s'havien fet multitud de tractaments de sanejament, així com s'havien realitzat neteges integrals i periòdiques del sistema de ventilació i de climatització i s’havia instal·lat un sistema de renovació extra d'aire a través d'un temporitzador i sistemes de purificació d'aire en diferents espais. Baró va exposar que el projecte de remodelació de les dependències policials donava solució a les males ubicacions de les entrades i les sortides d'aire de l'edifici i contemplava un sistema nou de ventilació per tal de donar una solució definitiva pel que fa a l'interior de la planta baixa de l’edifici consistorial i va anunciar que s'estava treballant en possibles accions addicionals per la part exterior de l'edifici que no era obligatori que es fessin prèviament a l’ampliació del consultori mèdic i la remodelació de les dependències policials. Baró va manifestar que el projecte de remodelació de la comissaria s'adaptava a la normativa del codi tècnic de l'edificació, que incloïa la renovació d'aire i l'adaptació a les condicions sanitàries i que sobre el grau d'impermeabilització previst en el projecte, els serveis tècnics indicaven que, com succeïa a totes les obres, durant la direcció d'obres, i si fos necessari, sempre s'estaria a temps d'introduir millores a les obres demanades. Baró va concloure afirmant que les accions preses per l'Ajuntament eren sempre pensant en pro dels treballadors i dels vilatans, que lamentava profundament el problema de salut de l'extreballador i que restava atent a la resolució del procediment judicial. Albert Batlle de Gent d’Estrac va respondre a Junts per Caldes que la moció era una declaració d’intencions i que les propostes es podien consensuar amb els grups municipals. Batlle va respondre al PSC que no es tractava d’una moció electoralista sinó que feia temps que el grup municipal defensava buscar una solució per a garantir l’atenció mèdica al municipi de Caldes d’Estrac mentre es realitzaven les obres d’ampliació del consultori mèdic, va afegir que la Policia Local de Caldes d’Estrac no compartia les obres de remodelació de les dependències policials com mostraven les al·legacions presentades pel sindicat CSIF i va afirmar que no hi havia hagut col·laboració perquè l’equip de govern no l’havia sol·licitada. Batlle va respondre a ERC que el fet d’elaborar dos projectes independents duplicava algunes actuacions encarint els costos i que s’hauria d’haver fet un text refós de les dues intervencions, va insistir en el fet que les al·legacions no havien estat contestades, va recordar que l’Oficina Antifrau de Catalunya parlava d’irregularitats i va demanar saber si hi havia algun informe que garantís la no afectació sobre el Pla de Protecció del Patrimoni. Batlle va explicar que havia citat la sentència judicial perquè es parlava d’una causalitat entre l’estat de les instal·lacions i la malaltia del treballador i va insistir que els projectes d’obres parlaven de la necessitat de solucionar el tema de les humitats abans del canvi de distribució. Òscar Baró d’ERC va respondre que s’havia parlat amb els sindicats en diverses meses de negociació i que s’havia donat resposta a les al·legacions i va insistir en la independència dels dos projectes i en la manca d’irregularitats. La moció no va ser aprovada amb els vots a favor de Gent d’Estrac, les abstencions de Junts per Caldes i els vots en contra d’ERC i PSC.

Seguidament, l’alcalde Òscar Baró va donar compte de la delegació de l’alcaldia el 18 de gener de 2023 i el 19 de gener de 2023. Baró va explicar que es va absentar aquells dies i que el primer tinent d’alcalde Joan Baró va assumir l’alcaldia. L’alcalde Òscar Baró va donar compte de la modificació dels nomenaments del primer tinent d’alcalde i del segon tinent d’alcalde. Baró va comentar que el regidor Joan Baró era el primer tinent d’alcalde i la regidora Laura Aloy era la segona tinent d’alcalde. L’alcalde Òscar Baró va donar compte dels decrets d’alcaldia relatius al personal. Baró va manifestar que es tractava de diversos nomenaments d’agents interins, de l’atorgament d’uns complements per tasques superiors i de dos nomenaments interins. L’alcalde Òscar Baró va donar compte del període mig de pagament del quart trimestre de 2022. Baró va detallar que es situava en els 25,36 dies i va recordar que la llei marcava que estigués per sota dels 30 dies. Joaquim Arnó de Junts per Caldes va demanar donar compte de les factures pendents i del període de pagament d’aquestes. Baró va recollir la petició i va afirmar que s’intentaria introduir a partir de la propera sessió plenària, així com es facilitarien immediatament les dades sobre el quart trimestre de 2022 als grups municipals. L’alcalde Òscar Baró va donar compte del decret d’alcaldia sobre la tramesa d’un expedient al Jutjat d'Instrucció número 13 de la ciutat de Barcelona. Baró va exposar que per tal de complir amb la legislació vigent s’havia de donar compte dels inicis dels procediments judicials i que en aquest cas es tractava d’una reclamació d’un agent policial que qüestionava el correcte pagament de les quaranta hores de la seva jornada laboral.

PRECS I PREGUNTES

L’apartat de precs i preguntes va començar amb les qüestions de Gent d’Estrac. Albert Batlle va preguntar per la situació administrativa de l’Escola Bressol Municipal Sagrada Família, per l’encàrrec d’un vídeo de promoció turística, per la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per la subvenció per a la millora de la xarxa d’aigua potable del municipi i per la resolució de les inundacions del carrer Sant Pere. Per la seva part, Elisabeth Segura de Junts per Caldes va voler saber més sobre l’arranjament dels elements malmesos a l’Hotel Colón i va demanar treballar la moció sobre les ocupacions delinqüencials amb els grups municipals per a portar-la a aprovació plenària i avisar amb més temps de les invitacions a les meses de contractació. Després de respondre les preguntes dels grups municipals, l’equip de govern va donar resposta a les qüestions dels vilatans i de les vilatanes que van preguntar per l’assistència a les meses de contractació, per la documentació requerida a l’empresa presentada a la licitació de la remodelació del consistori mèdic i de les dependències policials, pels problemes d’humitats a la planta baixa de l’edifici consistorial, per la ubicació provisional de la Policia Local de Caldes d’Estrac durant les obres de remodelació de la planta baixa de l’edifici consistorial, per la secretaria accidental i per l’estat general del municipi. Així mateix, es va voler saber més sobre la retransmissió de les sessions plenàries, sobre el pessebre del safareig municipal, sobre les ponsèties, sobre les Escales del Fondo, sobre l’eucaliptus del Parc de Can Muntanyà, sobre el reservori circular, sobre la séquia, sobre l’enllumenat públic, sobre Can Casasses, sobre els parlaments públics, sobre l'estructura de l'agenda del web municipal, sobre la Fundació Mercedes Torres i sobre la protecció de la sorra de les platges del municipi.

Escolta el ple: