El carrer Major i la plaça de Sant Antoni (antiga plaça de la Constitució) formen el nucli més antic i històric de Caldes, és per això que en aquesta mateixa plaça hi va haver el primer Ajuntament de Caldes d’Estrac. La gent que hi vivia eren pescadors, mariners o bé pagesos.  L’any 1882, segons Joaquin Salarich, en aquestes terres s’hi produïen vins, alguns cereals, llegums, garrofes, taronges i hortalisses. La indústria es reduïa únicament a la pesca, que realitzaven els homes, amb 18 barques a l’hivern i 20 a l’estiu, mentre que les dones es dedicaven a l’art de la blonda i les puntes de coixí.

Al final del carrer Major, fent cruïlla amb la carretera de Sant Vicenç i adossat al talús sobre el qual ens trobem, es pot veure la meitat d’un forn de calç de planta circular de 3,40 m. de diàmetre interior i 4,50 m. d’alçària, datat del segle XVII, època en què va deixar de funcionar. L’altra meitat va ser malmesa i destruïda en el moment de la construcció de les escales del Fondo (finals dels 60). L’any 2009, l’Ajuntament de Caldes va apostar per salvaguardar aquest vestigi de l’era preindustrial com a primer pas en la recuperació d’elements arqueològics singulars. Al davant mateix, cap a llevant, s’hi pot veure el turó del Puig Castellar, amb la Torre dels Encantats i el poblat iber, que pertanyen al terme d’Arenys de Mar.