A finals del segle XIX Caldetes va ser escollida com a centre d’estiueig per les famílies barcelonines amb més renom. 

Claudi López Bru, segon marquès de Comillas i gran d’Espanya, decidí instal·lar-s’hi per curar-se de la seva dolença en els centres termals, degut a la proximitat de la població a Barcelona. El 1883 es féu construir una casa, obra de l’arquitecte J. Oriol Mestres –pare d’Apel·les Mestres– que malauradament fou enderrocada els anys 80 per obrir un carrer i fer-hi un bloc de pisos. 

Els marquesos de Comillas tenien com a capellà de la família l’il·lustre mossèn Cinto Verdaguer, casualment afectat per la mateixa malaltia que el marquès. Verdaguer es convertirà així en un visitant constant de la població. Una bona prova n’és Lo gafarró o el poema Vora la mar, escrit a Caldes el 10 de gener de 1883.

L’altre edifici singular és la casa de Josep Ma. de Nadal i Vilardaga (Barcelona, 1845-1908), hisendat i polític català que va ser alcalde de Barcelona el 1896. El seu fill,  Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, va ser secretari de Francesc Cambó i cronista oficial de Barcelona. Entre altres obres va escriure Un tros de Barcelona: Caldetas 1800 on descriu amb tot detall la vida estiuenca del Caldetes de principis de segle XX.

La reforma de la casa es va dur a terme el 1891 segons un projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell. Es tracta d’una torre de planta baixa i dos pisos d’influència àrab, amb un jardí gran que l’envolta. Presenta les obertures decorades amb rajoles i motius neomorescs, que són l’element decoratiu més destacat de la façana. La coberta està formada per dos cossos quadrats a quatre vents i un terrat amb baranes de pedra.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va ser la seu del Comitè de la República.

Actualment continua sent propietat de la família Nadal.