Ajuntament de Caldes d'Estrac

El passeig dels Anglesos, situat al davant del mar, en un primer moment no era altra cosa que la part posterior del carrer Ciutat de La Paz, però a principis del segle XX comença a adquirir personalitat pròpia i, a imitació del famós passeig de Niça del que en pren el nom, també aquest fou hereu de la voluntat de convertir-se en el carrer més emblemàtic de la vila. Una de les seves peculiaritats és l’eclecticisme d’estil entre les cases del passeig. En trobem de populars mediterrànies, neoclàssiques o noucentistes, projectades per alguns dels arquitectes més destacats de l’època: Jeroni Martorell, Salvador Sellés, Enric Sagnier, Emili Cabanyes o Nicolau Rubió i Tudurí, entre d’altres.

En el curt període de 3 anys, de 1917 a 1920, es van construir quasi totes les torres del passeig dels Anglesos, malgrat que fins el 1925 no es dugué a terme la seva urbanització pròpiament dita (encintat de voreres, pavimentació, etc.) aplicant el model de ciutat-jardí anglès.

Durant la Guerra Civil, nombroses residències d’estiuejants  –abandonades per por als saquejos dels escamots anarquistes– van ser ocupades per les ambaixades estrangeres que trobaren a Caldes més seguretat que no pas a la Barcelona  bombardejada.

Als anys 70 del segle XX, amb la disbauxa constructora de l’època i aprofitant l’absència de lleis de protecció patrimonial, es van enderrocar moltes cases residencials per a convertir-se en blocs de pisos. Només les poques que han sobreviscut ens recorden el passat esplendorós del passeig dels Anglesos.